Segons la Viquipèdia, Sarrià és un barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. També, tot i que penso que caldria puntualitzar-ho, hi diu que és un dels barris més rics i més cars de la ciutat. També que fou un poble independent de la ciutat comtal fins al 1921, data que va ser annexionat a Barcelona, molt a pesar de l’oposició dels seus habitants, els sarrianencs.
D’aquesta definició, es desprenen tres “Sarrià”: el poble, el barri o la marca. O les tres coses.
El poble es lleva al matí calmat i silenciós. Al carrer Major de Sarrià, camí a l’escola o a la feina, se saluden els veïns. Els ocells encara canten. Els balcons que donen al carrer estan guarnits amb flors i fins i tot, a molts, s’hi pot trobar roba estesa. Es veu algú passejant animals de companyia.
El barri, un dels barris del districte Sarrià-Sant Gervasi. Jo vaig néixer a Sarrià i he tingut la sort d’haver-m’hi pogut quedar. Com és el nostre barri? A Sarrià, hi viuen (segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona) uns 10.000 estrangers, un 5 % més que el 2012. Als carrers del centre de Sarrià, la immigració italiana, britànica i francesa ja és visible, és part del veïnat. L’oferta que hi trobem ha canviat molt els darrers 10 anys. Podem trobar des de restaurants italians i tendes ecològiques, fins comerços de tota la vida de queviures o de mitjons. Tot i que per estadística és el barri més benestant, val a dir que també estem patint la nostra crisi: tant econòmica com de valors. Malgrat que s’obren tendes noves, segueixen els cartells de “es ven” o “es lloga”. Tant de comerços com de pisos.
Però i la marca? Què ven i que transmet la marca Sarrià? Aquí és on vull arribar.
Com apuntava abans, comerços de tota la vida que conviuen amb noves marques (segons dades internes, els darrers 4 anys, els comerços del carrer Major de Sarrià s’han renovat en un 60%). Si és cert que Sarrià té el preu m2 (tant de compra com de lloguer) més elevat de la ciutat de Barcelona, també s’ha de saber que hi viu encara molta gent del STV (Sarrià de tota la vida). Sobretot a la part del barri vell (per sota la Plaça Artós, els de Sarrià de tota la vida, en diem Sarrià nou) i … ja no és el mateix. Carrers que no passen cotxes i zones verdes (poques, però, si ho comparem amb altres barris). On tothom es coneix, tothom es saluda. On conviuen les escoles més cares de Barcelona amb escoles públiques (plenes de nens, i de nens del barri!) on hi ha un esperit de poble que és el que el fa que, malgrat ser el barri més car de la ciutat, tingui encara un encant especial.
Si per uns quants la marca Sarrià podria ser el Polo, l’Espanyol, i la burgesia catalana, el meu Sarrià és una marca diferent. Una marca propera, amb gent pencaire, on cada cop més se sent parlar en català (a banda d’en italià i anglès) i amb moltes senyeres i estelades onejant pels balcons i finestres del barri. Gent amb ganes de viure bé, però sovint gent humil i treballadora.
I si parlés Sarrià, com es posicionaria? Com voldria ser percebut pels seus veïns?
Veïns, botiguers, emprenedors, empresaris comerciants, polítics del barri: us animo a què entre tots creem la Marca Sarrià. Buscant valors, característiques, curiositats. I d’allà en surti el missatge clau a transmetre. Únic, propi i diferencial dels altres barris. Un cop definit, creem un eslògan pel barri i entre tots comuniquem-lo. A la resta del districte, a la ciutat i a tot el nostre país.
Jo ho tinc clar: Sarrià, el barri més poble de Barcelona! En tots els sentits.
