Aquesta secció fent honor al seu títol ha posat “a caldo” a uns quants responsables de govern del tripartit. El rècord l’encapçalen el senyor Saura i els pocapenes que els ronden, com el senyor Boada, a qui van amanir amb tomàquets ahir a Girona, segons diuen els diaris. Entre mig de tanta grisor (Saura, Huguet, Capdevila, Serna, Llena), tant cinisme (Castells, Carod, Maragall), tant ressentiment polític i mala llet (Tura), tanta frivolitat (Baltasar), tant fum (Nadal), tanta ignorància (Montilla), tanta prepotència (Tresseras-Marín) i tanta inoportunitat (Ausàs), sobresurt un nom: Marina Geli. Per a mi, tot i que del seu negociat no hi entenc un borrall, em sembla la millor consellera d’aquest govern. Una persona que s’ha dedicat només al seu Departament. Que parla només del que li correspon: la salut. I que ho fa amb coneixement professional de causa, amb rigor i prudència. Òbviament fa política però política sanitària, no política d’estirabots, demagògia o simplement per sortir a la foto. No gestiona un assumpte fàcil. Amb un increment important de cartilles sanitàries aquests últims anys. Certament es va trobar una cartera ben encarrilada, des dels temps del, per tot el món de la salut respectadíssim, Xavier Trias. Però la Marina Geli està per la feina.
Amb una important limitació de recursos, i alguns errors també, crec que presenta un balanç dels més positius del tripartit. Un antic diputat de CiU amb qui parlo cada dia coincideix en aquest anàlisi. La Marina és veritat que quan parla, s’escolta però tant de bo altres consellers només patinessin per aquí. La Geli per a mi aprova. Res a dir, tot i que òbviament molt a millorar.
En aquest moment, tal com està el pati, convindria racionalitzar les inversions i controlar la despesa, introduint certa corresponsabilitat en els usuaris de la salut. No crec que s’atreveixi ni la deixin però ben segur que la subsistència i justícia del sistema passa més per aquí que pel discurset tronat d’apujar els impostos als suposadament rics. I una pregunta final per provocar: per què m’ha de costar a mi calés l’assistència sanitària dels fumadors, quan tothom sap que fumar perjudica la salut? No deixarem d’assistir-los però els impostos sobre el tabac sempre em semblaran pocs. M’agradaria veure quina proporció sobre el preu de l’aigua correspon a impostos i quina en el cas del tabac. Intueixo que hi ha encara un gran recorregut possible.
