[En castellano]
2 hores per al debat electoral de les generals de desembre del 2015 al prime time de TV3. Habitació tancada. 33 anys i tot just una vintena d’actes en biblioteques, places i sales darrere. Nervis, fitxes i dades. Solitud, inseguretat i responsabilitat. Silenci. I un missatge enmig de tot això: “Rufi, estic amb tu. Sigues TU MATEIX. Ho faràs. Molt bé. Marta.” Era Marta Rovira i amb aquestes 3 frases em va dir el que necessitava, com ho necessitava i quan ho necessitava. A partir d’aquest dia en van venir molts altres com aquell i sempre vaig tenir el missatge de la Marta dient-me el que necessitava, com ho necessitava i quan ho necessitava. 3 anys, centenars de reunions, missatges i converses després, la repressió i persecució d’un estat venjatiu, cada dia més lluny d’Estrasburg i més a prop d’Ankara han obligat una de les millors polítiques de la història contemporània de Catalunya a exiliar-se. Nosaltres perdem poder-la escoltar en una sala d’ERC cada dilluns, però Europa guanya poder-la escoltar cada dia. Espanya és un estat en el qual hi ha rapers entre barrots i Jiménez Losantos davant d’un micro. Espanya és un estat que expulsa Marta Rovira i vota Cristina Cifuentes. Diria que està tot dit.
Marta Rovira és i serà el meu secretària general. La Jefa, com en diem a Calàbria quan no hi és. La secretària general del meu partit és una persona íntegra que es va haver d’acomiadar una nit de la seva filla Agnès dies abans que fes set anys i viatjar durant hores per poder escapar d’un estat ressentit. La secretària general del meu partit és una persona valenta que una tarda d’abril de fa gairebé 4 anys els va demanar mirant-los als ulls des del faristol del Congrés a qui avui són els seus carcellers respectar la voluntat sobirana del poble de Catalunya. La secretària general del meu partit és una persona honesta que no ha permès que un senyor amb toga i 100 trucades de ministres al mòbil li impedeixin de ser mare i política. La secretària general del meu partit és una persona lleial a 3 paraules d’unes sigles, a 87 anys d’història i centenars de milers d’il·lusions i cops d’un dia que durarà anys i que no li robarà ningú. La secretària general del meu partit és la meva amiga i els que la volem preferim fer centenars de quilòmetres en un cotxe fins a un lloc segur per a veure-la i abraçar-la que fer-los fins a una presó espanyola en meitat del no-res per a veure darrere d’un vidre. I la secretària general del meu partit va confiar en mi quan ni jo hi confiava i no hi ha país amb jutges, mitjans i cel·les suficients per empresonar aquesta gratitud. Marta, estic amb tu. Sigues teu mateixa. Ho faràs Molt bé. Gabriel.
[Subscriviu-vos al canal de Telegram d’El Matí: t.me/elmatidigital]
