Aquesta setmana a Estrasburg hem escollit el nou president del Parlament Europeu i els 14 vice-presidents de la Mesa, atès que ja hem arribat a la meitat de la legislatura 2009-2014.
El popular polonès Jerzy Buzek, que el dilluns es va acomiadar cometent el gravíssim error de fer guardar un minut de silenci conjunt per Václav Havel i per Manuel Fraga (última manipulació del vicepresident Vidal-Quadras?), deixa pas al social-demòcrata alemany Martin Schulz.
Aquell minut de silenci, que tanca una grisa presidència de Buzek que s’ha anat desdibuixant amb el pas del temps, va generar molts correus electrònics i comentaris de rebuig entre molts diputats liberals i verds, que van acabar castigant Vidal-Quadras amb una sonada derrota a la votació final del dimecres: de conseller principal de Buzek Vidal-Quadras ha passat a obtenir la vice-presidència quarta, en no aconseguir ni tant sols tots els vots del seu grup.
Vidal-Quadras ha vist també com els tres primers vice-presidents més votats eren tots ells socialdemòcrates, votats massivament per molts diputats liberals i verds. El PP ha comprovat una vegada que no disposa de la majoria absoluta de la cambra (és la minoria majoritària) i que qualsevol acord entre socialdemòcrates, liberals i verds conformen una clara majoria guanyadora. Martin Schulz, llibreter de professió, és un gran coneixedor de la nostra llengua i literatura, fins al punt que s’ha mostrat públicament partidari de ús de la llengua catalana en el plenari.
Això ens anima a tornar a intentar, com ja vam fer al 2010 amb motiu de la presidència espanyola de 2010, normalitzar l’ús del català a l’hemicicle. Aquí en teniu més detalls.
1.- Des de 1986, poc o molt els eurodiputats catalanistes han intentat resoldre la gran injustícia històrica que suposa el veto polític a l’ús del català al Parlament Europeu (PE). En aquesta legislatura els intents del tripartit Tremosa-Junqueras-Romeva no han reeixit quan, tot aprofitant la presidència espanyola de 2010, vàrem intentar l’ús excepcional del català en els debats d’obertura i cloenda: sempre hi ha algun alt càrrec espanyol que “captura” la voluntat del president del PE de torn i el fa hostil al català.
Per sorpresa nostra, però, el nou president del PE, l’alemany Martin Schulz, va manifestar-se explícitament a favor de resoldre aquesta anormalitat. En la seva ronda pre-electoral pels diferents grups polítics a finals de gener d’enguany, Schulz es va mostrar a favor de l‘ús del català al plenari davant del grup liberal (85 diputats) i del grup verd (54 diputats), en resposta a preguntes nostres en aquest sentit.
Martin Schulz és llibreter i és un bon coneixedor de la literatura catalana traduïda a l’alemany: a mi m’ha sorprès citant-me diferents llibres de Jaume Cabré, parlant-me de Josep Pla i fins i tot comentant el meu regal de Nadal a molts diputats, també a ell: una recent edició bilingüe català-francès, molt ben traduïda i editada, de Màrius Torres.
2.- Ara els eurodiputats catalans demanarem una reunió al president Schulz per a fer-li un plantejament realista: l’ús del català al plenari, no en comissió ni com a llengua de treball (això s’obtindria automàticament amb l’oficialitat). I també ens comprometem a enviar un dia abans els textos de les nostres intervencions a les cabines dels traductors, tal com fan els eurodiputats de llengües molt complicades com ara el lituà o el gaèlic, per tal de facilitar la feina tan als traductors orals com als redactors de les actes.
Així el català no suposaria cap nou cost econòmic ni cap complicació tècnica per als serveis del PE. Veurem què hi diran els 14 vicepresidents que integren la mesa del parlament amb Martin Schulz, però mai abans el president del PE no havia estat tant públicament favorable com ara.
Algun espanyol intel•ligent m’ha dit que “els vetos de Vidal-Quadras al català fan Espanya més feble, no pas més forta”. Amb Espanya quasi-intervinguda per causa de la greu crisi que pateix, el PP “sorprendria molt positivament” els catalans (a l’estil de Mario Draghi quan baixa els tipus d’interès i ningú no s’ho esperava) si acceptés l’ús del català al plenari. Però si la UE segueix sent un club exclusiu i rígid d’Estats (qui no hi és no hi és comptat), els incentius racionals creixents dels catalans per a reclamar un estat propi seguiran augmentant.
3.- El diputat popular Aleix Vidal-Quadras, enemic declarat del català al plenari, ha estat re-escoltit vice-president de la Mesa, però sense aconseguir cap suport en els altres partits. Ni tan sols ha aconseguit els vots de tots els seus companys de grup parlamentari: els populars tenen 271 escons i Vidal-Quadras va rebre’n només 269: això són 39 vots menys que en la votació del juny de 2009!! Tot un fracàs per qui porta ja dues legislatures de vice-president i que li fan molt difícil d’aspirar a una possible presidència futura del Parlament Europeu.
Els tres vicepresidents més votats han estat del grup social-democrata i això reforça i dóna més independència al president Martin Schulz, que hauria patit el contrapoder d’un “president a l’ombra” si un vice-president popular hagués estat clarament el més votat. Vidal-Quadras tenia molta influència sobre els expresidents Jerzy Buzek i Hans-Gert Pöttering, que també eren conservadors, i això li havia permès fins boicotejar fàcilment qualsevol intent dels eurodiputats catalans d’intervenir en la seva llengua al plenari, aprofitant-se de la ignorància sobre Catalunya dels dos presidents esmentats.
Bona prova del poder i control que Vidal-Quadras tenia sobre el polonès Buzek, per exemple, és el minut de silenci conjunt per Manuel Fraga i Václav Havel que aquest dilluns va aixecar molta polseguera a l’eurocambra. El PP espanyol possiblement va fer caure Buzek en el parany d’equiparar el ministre de Franco amb l’expresident txec i, fins i tot, li va colar un discurs d’homenatge que l’elogiava com a “artífex de la democràcia espanyola” oblidant el seu passat franquista.
4.- Vidal-Quadras aspirava a fer de contrapoder de Schulz a la mesa, idealment com a vicepresident primer, però la polèmica de Fraga li pot haver passat factura entre moltes altres coses. El primer vice-president, el demòcrata italià Gianni Pitelli, va obtenir 50 vots més que Vidal-Quadras, que tampoc no va ser pas el vice-president espanyol més votat: el veterà eurodiputat castellano-manxec del PSOE Miguel Ángel Martínez, empresonat al franquisme, va obtenir 295 vots, tot i que els socialdemòcrates europeus només tenen 190 escons; Martinez fins ara portava la cartera de multilingüisme i dels serveis de traducció i interpretació de l’eurocambra. Finalment, l’eurodiputada grega Ana Podimata també va superar clarament Vidal-Quadras.
El PSOE, però, no ha donat precisament massa arguments que demostrin que realment vol l’oficialitat del català a Europa. L’única diferència és que Vidal-Quadras la veta a cara descoberta i sense complexos, mentre que el govern de Zapatero va posar mil i una excuses i pedaços per evitar-la. Ara és l’hora de l’eurodiputada del PSC Maria Badia, que dimecres a Estrasburg es va afegir a la foto i al compromís de treballar pel català al plenari juntament amb el tripartit de CiU, ERC i ICV: aquest quatripartit va obtenir el 83% dels vots a Catalunya a les eleccions de 2009.
I cal tenir present que al PP català no tots estan contra el català: l’eurodiputat Santi Fisas, enfrontat a Vidal-Quadras, fins i tot ha fet declaracions públiques a favor de l’ús del català al plenari, que també veuria amb bons ulls l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs o l’eurodiputada de Perpinyà catalano-parlant de l’UMP, Maria Teresa Sánchez-Schmidt.
“Sense el suport de l’aviació difícilment s’hagués conquerit Montecassino”, vaig dir a un periodista català a Estrasburg. En altres paraules: aquesta batalla també “s’haurà de guanyar per aire, per dalt”, amb la intervenció de la diplomàcia catalana al més alt nivell: la Generalitat s’hi haurà d’implicar, fer lobby a Brussel•les i pressionar el govern espanyol perquè no posi pals a les rodes.
El PSC es pot penjar una medalla històrica si convenç finalment el PSOE que amb un gest com aquest recuperaria una gran part del crèdit perdut com a partit diferent del PP, realment federal i sensible a l’Espanya plural. Raimon Obiols i Maria Badia, si ho aconsegueixen, passarien amb lletres d’or a la història de Catalunya i a ells pertocaria l’honor de fer el primer discurs en català al plenari. I un servidor, que tant sovint els ha criticat, seria el primer de reconèixer-ho.
Si més no, de moment els quatre eurodiputats catalans (Tremosa, Sedó, Badia i Romeva) ja hem recuperat la unitat perduda en els darrers mesos i ja hem demanat plegats una entrevista amb el president Schulz. L’ex-llibreter de Würselen, lector de Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré, ha obert una escletxa d’esperança per reparar una discriminació del català injusta i antidemocràtica.
