El màxim representant convergent del sector socialdemòcrata, Carles Campuzano, demanava públicament ahir que la nova convergència abandonés els lideratges excessivament forts i carismàtics i optés per uns lideratges compartits, com el dels països nòrdics.
Em permeto discrepar carinyosament d’aquesta idea, que per altre banda hauria de permetre fer una reflexió sobre els lideratges dels partits: els lideratges son necessaris; la perversió dels lideratges és evitable, sobretot si ens obliguem a limitar els mandats i evitem que es perpetuïn. Però ara CDC necessita un lideratge fort.
És indiscutible que els partits emergents son aquells on els líders han sabut transmetre un missatge colpidor i que connecta amb l’electorat. Tenim els exemples clars de Oriol Junqueras amb ERC, i l’electorat de centre-esquerra; de Pablo Iglesias a Podemos i d’Ada Colau a Barcelona en Comú amb l’electorat de esquerra radical, o de l’Albert Ribera a Ciutadans amb l’electorat de, diguem-ne, centre reformista i unionista. No ha estat així ni al PP, ni al PSC, ni malauradament a CDC (per no parlar d’UDC).
Coincideixo amb Campuzano que l’aposta independentista de CDC no pot tenir marxa enrere si no vol desorientar a tothom. Però Convergència, un cop definit el perfil independentista ha de definir amb quin electorat sociològic vol connectar i elegir a un líder carismàtic que hi connecti. Pujol va ser un gran líder de centre-dreta sobiranista i va pecar de no saber plegar a temps. El seu successor natural, Miquel Roca, de perfil centre-dreta sobiranista, va ser defenestrat quan hagués sigut un grandíssim relleu. Mas, l’hereu de perfil centre-dreta sobiranista, ha exercit un lideratge mediàticament potent i ha reforçat la base electoral de gent gran i de centre-dreta a la que CDC no pot renunciar, modificant el seu discurs en funció del moviment del seu electorat cap a la independència.
Tot intent de CDC d’ocupar un espai que no sigui el centre-dreta independentista serà incomprès i penalitzat. I si no elegeixen un líder fort també seran penalitzats. La gran pregunta és: cal recuperar el lideratge de Mas? Això, ara per ara ho ha de decidir primer ell, i després el partit. Però ho ha de decidir. No s’hi val a fer de Napoleó des d’Elba, i esperar que els teus t’ho demanin per retornar triomfant. Perquè després de sortir d’Elba, recordeu, Napoleó va gaudir de un retrobament gloriós amb els seus que va durar només 100 dies. Elba va dur Napoleó directament a Waterloo, a la desfeta total i a l’exili definitiu de Santa Helena.
