M’agradaria felicitar els meus amics convergents pels resultats de les enquestes que publicava La Vanguardia aquest cap de setmana. Queda palès que l’estratègia seguida des de la derrota a les europees ha estat profitosa. Abans de l’estiu, amb la penosa confessió del president Pujol i l’esclat dels casos de corrupció al voltant dels entorns convergents, semblava que Convergència quedaria condemnada.
Però la tàctica seguida d’enterrar CiU i crear un nou Mas -una nova marca sense CiU- ha donat els seus fruits. Aquest nou Mas ha conduit magistralment un 9N que acabat sent un “festival” més dels que ja comencem a gaudir amb intensitat i, pel que sembla, estem perfectament capacitats per organitzar fins l’infinit. La trivialització del fenomen independentista ha permès fer creure que actes festius tenen un grandíssim valor polític. I, al capdavant d’aquests actes festius, hi pot figurar en Mas. Aquesta nova fermesa en el discurs, junt amb l’allunyament del soci molest Duran, ha resituat al MHP com a la primera opció dels votants convergents de tota la vida, que han vist per fi com s’obria de nou la possibilitat de seguir adorant a un nou “Pujol”. Curt i ras: Mas és ara, per al votant convergent, el nou Pujol.
I per reblar el clau, la segona part de la reeixida tàctica convergent, consisteix en acusar a ERC i a Junqueras de voler substituir-los. Per evitar això, en Mas, molt astutament, només pensa convocar eleccions plebiscitàries si hi ha la seva llista única (que més que sumar… multiplica! Els pans i els peixos!). Tot a punt per fer desaparèixer del mapa la incòmoda ERC que, o en un acte de generositat s’autoimmola, o en un acte d’egoisme deixa als catalans sense plebiscitàries. Caram, quina astúcia! Això, és fer política! Quina il·lusió!
Enhorabona doncs, als fabuladors de tan rica trama política, quin desenllaç només pot afavorir al MHP. Gran visió de futur, gran victòria dels qui han nascut per manar, gran astúcia mediàtica. Catalunya, serà convergent (perdó, d’en Mas), o no serà. Perquè els catalans, com sabeu, som bona gent i ens ho empassem tot si ens ho emboliquen bé. Som seny i una miqueta de xerinola. Enhorabona! (Però jo, si fós de vosaltres, no baixaria del tot la guàrdia, no sigui que els fets, o l’absència de fets, s’entossudeixin a passar-vos factura)
