Alguns opinadors convergents, amb el seu habitual paper de comissaris polítics, han començat a estendre el nou missatge que, vinculat a la llista única, tindrem com a regal pels propers mesos: Mas i procés són una mateixa cosa.
De fet, conec a gent sumament intel·ligent que ho ha comprat. Si això fos veritat, que no ho és, tindríem un problema. Vincular tot un moviment d’alliberament d’un poble a una persona pot tenir sentit si parlem, per exemple, de Mandela, de Moisès, de Washington o de Gandhi. Però, fins ara, ni ha estat 25 anys a la presó, ni ha combatut l’enemic, ni ha travessat el desert fent miracles, ni ha fet una vaga de fam indefinida.
Aquests mateixos opinadors, farien bé de recordar que el processos històrics, a diferència del que el marxisme els va ensenyar en la seva joventut, no estan determinats per forces inevitables, sinó que es regeixen per una suma d’estranyes voluntats populars que els fa del tot imprevisibles. Dins d’aquesta imprevisibilitat, però, podem saber quan estem forçant les situacions i augmentem les possibilitats de fracassar.
El Mas que encarnaria el procés hagués convocat el 9N i hagués anat a la presó per defensar el nostre dret a votar. El Mas que encarnaria el procés hagués plantejat la llista única des del diàleg amb les forces polítiques, no des del silenci sospitós del seu despatx. El Mas que encarnaria el procés, hauria convocat les plebiscitàries per el Març que és quan teníem més possibilitats de treure un resultat favorable. El Mas que encarnaria el procés no hagués tornat a generar dubtes sobre si convoca o no el proper 27S.
És a contracor i sumament decebut per actituds falsament messiàniques que concloc que en Mas i el procés sortosament, no són una mateixa cosa Ni ell, ni ningú encarnen el procés. Però el més greu és que, si Mas no vol, no hi haurà procés. Això és del tot cert. Només Mas pot convocar el 27S. Només haurem perdut una bona oportunitat. Només convocant ajuda a fer història. Mas és imprescindible per convocar el procés. La resta, ho dirà la història.
