Com a bon executiu de la política (en minúscula), Mas es deu al seu partit, que és qui l’ha posat al capdavant de GENERALITAT, S.A. Ha d’optimitzar els resultats electorals, però sobretot ha de mantenir als seus en els llocs de treball, guanyats a base de vots en les diferents eleccions. La partitocràcia assegura llocs de treball a qui en forma part i és obvi, en aquesta lògica sovint perversa, sempre de curta volada, que aquest és el primer objectiu de qualsevol partit que aspiri a governar.
És així, fent una lectura estrictament en clau de possibilisme electoral que s’entenen perfectament els moviments de Mas: va succeir a Pujol perquè era el millor candidat per fer possible la permanència dels càrrecs convergents en el poder, i ha demostrat que el vell Pujol va ser prou hàbil escollint-lo, ja que, comptat i debatut, CDC ha retornat al govern i té moltes possibilitats de seguir manant. Mas ha hagut de posar-hi un punt més d’èpica i d’empassar-se un munt de gripaus com en Sedó (i acatar els vetos i mandats d’en Duran, amb qui l’uneix misteriosament un fil d’or incomprensiblement sòlid). Ha de mantenir innumerables equilibris interns i externs, però ho fa, i amb nota.
I sobretot, ha de fer cas a les enquestes. I ara per ara, si totes les enquestes li diuen que està per sobre d’ERC i a anys llum dels altres partits, és que ho té guanyat. Perquè només necessita sumar la majoria amb ERC i tenir un diputat més que ells per seguir governant. Això sí, amb un discurs que defensi “el procés” perquè així el bonàs d’en Junqueras es veurà obligat a mantenir-li el suport (nota: he notat que ara ja en diem el procés, a seques, amb tendència a obviar que és un procés… independentista?).
Per tot això, s’entén que ja no calguin ni llistes conjuntes, ni governs compartits. Que la bona gent de convergència, sobretot ara que sembla que tot va millor, prefereix “anar tirant” i deixar-se d’aventures. Això sí, abrandem el discurs per mantenir vots, que en Junqueras i la crisi han tocat sostre. I si tot va bé, convertirem la consulta en unes plebiscitàries on Mas plebiscitarà el dret a decidir molt enèrgicament i reconduirà la rauxa cap a posicions més assenyades, afavorides pel vent del pacte amb l’Estat, que és el què ens convé… o no.
Tot això, en el benentès que les enquestes no ens fallin (com aquelles que donaven majoria absoluta a CiU, recordeu?) i no resulti que, entre tant tripijoc poltronero i tant anar entonant en la intimitat dels despatxos la cançó de la senyora baronesa, cada cop més gent vagi veient que l’opció independentista de veres és la que lidera Junqueras. Perquè fora dels despatxos oficials hi ha encara molta gent que està patint per les seves famílies i pel seu país.
