El proper 7 de maig farà cent anys de la publicació del primer fulletó de “Les Aventures extraordinàries den Massagran“, en el setmanari En Patufet, la qual cosa significà el naixement del simpàtic heroi i aventurer català creat pel popular Folch i Torres.
En Josep Maria Folch i Torres és també l’autor de les Pàgines Viscudes, que publicà fins al 1938 en la revista En Patufet, la qual dirigí des del 1909. La seva versió de Els Pastorets (1916) és l’obra teatral catalana més representada. Abans de dedicar-se en cos i ànima als infants i els joves va escriure novel·les de caire social i psicològic, com Aigua avall (1094) i Joan Endal (1909), poc conegudes i d’una gran qualitat literària.
Folch i Torres va començar escrivint a La Renaixença. Després, entre d’altres, va publicar a El Poble Català, Joventut i D’Ací i d’Allà. L’onze de setembre de 1901 fou detingut durant una manifestació de protesta davant el Monument a Rafael de Casanova convocada per alguns joves d’Unió Catalanista. Va dirigir la revista L’Atlàntida i el setmanari La Tralla, des d’on va llançar campanyes nacionalistes, que el van forçar a exiliar-se a França (1905-08). Va fundar els Pomells de Joventut (1920-23), un moviment de nois i noies, que formaven cèl·lules arreu de Catalunya i organitzaven actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua. El moviment va ser dissolt en arribar la Dictadura d’en Primo de Rivera. Després de la guerra, fins al seu traspàs el 15 de desembre de 1950, va patir molt. Havia mort el seu fill Jordi al front; la seva muller, Maria Camarasa, ho va fer el 1945. I el seu món, la seva Catalunya, estava anorreada, i no podia escriure en català.
Però tornant a en Massagran, l’any 1910 el Sr. Josep Baguñà, propietari del setmanari, encarregà a en Josep M. Folch i Torres una novel·la d’aventures per a la Biblioteca Patufet. La primera idea de la publicació d’un llibre la va canviar després en Baguñà per la publicació de fragments setmanals de vuit pàgines en el setmanari En Patufet, il·lustrades pel dibuixant Joan Junceda. El llibre s’editaria després relligant tots els fulletons. Des d’aquell any fins que l’editorial Baguñà va deixar d’existir, a mitjans de segle, no van aturar-se les edicions.
El llibre original, amb 90 il·lustracions d’en Junceda, està reeditat actualment per l’editoral Casals. Aquesta editorial, seguint una proposta d’en Ramón Folch i Camarasa, va publicar als anys 80 dos àlbums de còmics amb 1.130 vinyetes del dibuixant Josep M. Madorell, col·laborador de Cavallfort. Els dos volums comprenien l’adaptació de tota la novel·la original de Josep M. Folch i Torres. Va tenir molt d’èxit i van fer-se unes quantes edicions. A partir del tercer àlbum, fins a un total de quinze, les històries van haver de ser “inventades” pel seu fill Ramon, i van ser il·lustrades sempre per en Madorell. La mort prematura del dibuixant el 1993 va fer desaconsellable la recerca d’un nou il·lustrador, i la col·lecció es va interrompre definitivament.
La Fundació Folch i Torres ha volgut celebrar aquest aniversari rodó amb l’organització d’un seguit d’actes. El centenari compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, que amb la Fundació està preparant una exposició itinerant. També té el suport del departament d’Ensenyament de la Generalitat i del Servei de Biblioteques públiques.
El tret de sortida d’aquesta exposició itinerant tindrà lloc al Parlament de Catalunya, per Sant Jordi, en l’acte de lectura pública que la Institució de les Lletres Catalanes dedicarà a En Massagran i en el qual, a més dels diputats i membres de la societat civil que hi vulguin participar, prendran part tres descendents directes de l’autor de tres generacions diferents.
El Matí digital ha volgut afegir-se a aquesta celebració recordant en Massagran i penjant el logo del centenari a la seva pàgina, però també retent homenatge al seu autor, tan estimat per algunes generacions de catalans, i que no pot restar mai en l’oblit o en poca consideració.
No cal que tots els personatges infantils ens arribin dels EUA, de Bèlgica o del Japó. Benvinguts siguin si són de profit pels nostres fills, però aquí també n’hem creat alguns, com Les tres bessones. I en Massagran és un altre que ha de romandre en l’imaginari col·lectiu del nostre país, el qual confegeix la nostra cultura i la nostra identitat.
Endavant, doncs, amb l’immortal general Kukablanca, i que els odiosos Karpantes siguin aniquilats. Per molts anys Massagran!
