Des de la més profunda preocupació, indignació i malestar que em genera la política que s’està produint en aquests moments en el nostre país us escric.
Compatriotes, Reality show o política de cor?. Potser sí, alguns programes d’aquesta mena, tan criticats, estarien a la vostra alçada.
Sembla que val la pena recordar que el 28 de novembre hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya i el poble català va decidir que CiU governés els propers 4 anys.
CiU afronta una situació difícil i més difícil els hi posem tots plegats. Ens queixàvem que la majoria de partits, que es presentaven a les eleccions, no tenien projecte de futur o només portaven per bandera un independentisme enlairat per conveniència o a la inversa un atac al nostre país, llengua i símbols.
Democràcia?, ajut? , dreta?, esquerra? O simplement enlairem Catalunya.
Han servit d’alguna cosa les renúncies? Molt maques van quedar, en el seu moment i la regeneració dels partits, com a promesa per els mals resultats que alguns van treure. Hi ha qui no va treure ni el número de vots que té per militant. Però del que és maco no vivim, senyors! Vivim del treball, de l’esforç, del tirar endavant un projecte, un país. Un per un. Donem a CiU un respir o després d’haver fet la “pamplina” seguirem creient que ho vam fer bé. No és el que va parlar Catalunya el dia 28 de novembre.
Sr. Rivera vol dir que els seus votants no estarien més contents si els aconseguís llocs de treball en comptes de seguir fent propostes electoralistes que només fan que fer nosa?
Altres es dediquen a marejar la perdiu, i al final aquesta política de batalla que s’està veient no és res més que un reality show. O a mi m’ho sembla? “Que si me lo guiso, que si me lo como”, no podem pas anar bé de cap manera.
Unitat, ajut, estima? “quita, quita!”
Sembla que finalment els ni ni volen guanyar la partida . Ni fem ni deixem fer .
Apa! A veure si algú reflexiona, si segueixo parlant la diré més grossa i tampoc cal…
