A foc lent, amb aquell xup-xup que et permet assaborir el procés, que et va entrant pel nas per indicar-te cap on vas, i que és capaç d’anar reduint el caldo inicial per acabar-te oferint un plat més sòlid, en el qual se li poden endevinar tots els ingredients sense generar massa més esforç que el d’anar-te posant la cullera a la boca. Aquests són els plats que es gaudeixen, que t’expliquen coses, que et mouen tots els sentits.
No són els plats que més s’estilen avui en dia. Mengem de pressa i malament. Què fem avui per sopar? Qualsevol cosa. És una de les frases que més es repeteixen a totes les cases, sobretot entre setmana. Empassem components que som incapaços de retenir a les nostres papil·les gustatives, perquè hi passen per davant, sense voler penetrar.
Enyoro els vells àpats. Perquè les qüestions ja no es couen a foc lent. En una societat precipitada o hiperconnectada, ens arriben inputs per tot arreu. WhatsApp, Twitter, Facebook, Instagram, Twitch, YouTube, TikTok, televisions, ràdios, diaris digitals, diaris de paper en versió digital, digitals amb falsa pinta de diaris, blocs. Bombardeig. Ens passen cada hora per davant. I sí, generen un impacte, però un impacte que és fonedís, que s’evapora a la velocitat de la llum, que amb massa rapidesa esdevé aire, o fum, o res. Informació a temps real, diuen. Tan real que, per definició, el que ara és notícia, ja no ho serà al cap d’uns segons.
Per elaborar un d’aquells plats de xup-xup fan falta hores. I per elaborar continguts informatius de qualitat, encara en falten més. És impossible menjar-se mil hamburgueses de qualsevol cadena de menjar ràpid en un dia. I és impossible assimilar la gran quantitat de notícies que en un sol minut poden arribar a trucar a la nostra porta.
Enyoro els vells àpats, i els reivindico. I no dec ser l’única. Perquè des de fa ja un temps es parla de l’anomenat ‘Slow Journalism’ (periodisme lent), que “ha emergit com a reacció a la tendència dominant actual de la immediatesa i la primícia, i que convida a repensar els temps necessaris per produir i consumir una informació rigorosa, creativa i de qualitat” (1). Un autèntic bàlsam per una societat, la nostra, entestada a voler accelerar el rellotge. Menys immediatesa, i més contingut. Qualitat i rigor, i contrast dels fets. Contingut per assaborir, per saber, per comprendre, i sobretot per aprendre.
Referències bibliogràfiques:
1.- Periodismo lento en la era de la immediatez. Gloria Rosique Cedillo, Alejandro Barranquero Carretero.
