Sense l’actitud adequada resulta complicat guanyar la majoria de partits i dissabte al vespre en vam tenir un exemple força clar en el partit que va enfrontar la Reial Societat contra el Barça. A banda del plantejament erroni del Tata Martino i de la seva reacció de ‘coitus interruptus’ no pot ser que els jugadors del Barça no posin la intensitat que se’ls hi pressuposa. Si que és cert que no són màquines i que no sempre poden rendir al màxim nivell. En un partit dos o tres jugadors poden estar malament en aquest sentit, però el Barça no es pot permetre que la majoria dels 11 jugadors que hi ha sobre el camp defensant els seus interessos no posin l’actitud necessària per poder disputar la victòria d’un partit. Cal fer una neteja al vestidor, començant per jugadors que han estat partícips i valors cabdals en el millor Barça dela història però que ara mateix no estan per jugar al Barça perquè és un club que exigeix guanyar cada partit, i caminant no és guanyen tots els partits, i no ens serveix guanyar el Manchester City 0 a 2, si el dissabte següent els jugadors van caminant pel camp. De fet, aquesta renovació ja l’hauria d’haver fet Guardiola si hagués continuat, però algunes fonts apunten a que no es veia capaç de fer –la i que aquest va ser un dels motius pels quals va decidir no continuar. Una renovació que no s’ha fet encara i que, dos anys més tard, s’ha de fer extensa a més futbolistes.
Però per si no fos prou preocupant la situació de l’equip de futbol per postres tenim aquesta junta que sembla que ens menteixi més que parli. El cas Neymar és demencial. Periòdicament anem descobrint xifres sobre el cost del jugador brasiler que no s’havien dit originalment quan se’l va presentar. La darrera cosa que sabem és que el Barça ha pagat 13’5 milions a Hisenda en una declaració complementària després d’esser imputat pel jutge Ruz, posteriorment a que la fiscalia considerés que el Barça ha defraudat 9.1 milions d’euros en el fitxatge del brasiler.
Una imputació que s’hauria pogut evitar, segons van explicar a RAC1, si el directiu Faus hagués fet cas als advocats que li recomanaven pagar aquests 13’5 milions la setmana passada, per evitar així la imputació del club. Faus, lluny de fer cas als advocats va decidir no fer aquesta declaració complementària, i avui, una setmana més tard ja tenim el club imputat. Però no pateixin, que segons ens diuen els directius aquests diners ens els tornaran d’aquí a 4 anys.
Encara fa més vergonya però, que surti el president Bartomeu (que és com l’Anna Botella, ningú l’ha votat però exerceix de president) dient que tot això no hauria passat si Jordi Casas no hagués denunciat al club. Aquesta sentència defineix el personatge que la pronuncia. És com la reacció d’un nen petit, ‘aquell s’ha xivat, doncs aquell és el culpable del què ara em passa’. Per sort ja no som tan petits, i ara veiem que la culpa la té qui fa la mal i feta.
Amb tot plegat, el Barça està en una situació inimaginable fa un parell de temporades. Realment semblava molt difícil que els actuals dirigents del club ho poguessin fer així de malament. Van heretar el millor equip del món, amb el millor entrenador del món i amb un club institucionalment respectat, i actualment no tenen el millor equip del món, no tenen el millor entrenador del món i el club està enfangat judicialment per presumptes irregularitats en el fitxatge d’un brasiler (altre cop els brasilers) que va per estrella, segons diuen. Unes acusacions que la junta diu que són falses, però que per si de cas ells paguen, però, ei!, només per si de cas. Si la junta tingués un altre passat del que té potser ens els creuríem però amb un junta que es vantava de ser ‘el club més transparent del món’, un president i un director esportiu que van prometre i anunciar respectivament la ‘Renovació d’Abidal i el bon camí que seguia la renovació de Valdés’, el fitxatge de Neymar (de moment ja són 97+13’5M€) i el retorn dels Boixos Nois a l’estadi. Una junta formada per directius que quan encara no dirigien el club consideraven la reforma del Camp Nou de Foster innecessària, però que ara volen remodelar el Camp Nou per 600 milions d’euros (la reforma proposada per Laporta costava 240M€). A part és clar, del fet que Unicef deixés de ser el patrocini frontal de la samarreta de l’equip, passant a ocupar un espai a la part baixa de l’esquena de la samarreta, en detriment de Qatar Foundation que ha donat pas a Qatar Airways. Qatar per cert, que és un país molt democràtic i que representa uns valors que coincideixen amb els del Barça. Aquí els valors del Barça i aquí i aquí el què passa a Qatar. Com poden veure el quart valor del Barça sembla ser que no es troba a Qatar, però bé això no representa cap problema per la junta, tal com podem llegir aquí.
Per anar bé s’haurien de convocar eleccions aquest proper estiu i que el soci del Barça decidís qui vol que sigui el president del club i quina ha de ser la junta que l’acompanyi. Dic que per anar bé, perquè ara mateix és clar que no el club no va pel bon camí, i abans que prenguem mal, potser seria més beneficiós pel club evitar arribar a segons quines situacions. Perquè contràriament al que deia Laporta vull creure que els què diuen ser del Barça ho són realment, i volen el millor per l’entitat.
