Repassant l’oferta televisiva actual trobem que hi abunden els programes i magazins d’entreteniment per damunt dels informatius, que queden en segon terme. Tenint en compte la indústria televisiva i els dos grans grups de comunicació que dominen l’esfera dels mitjans a casa nostra (Atresmedia i Mediaset), que generen una espècie d’oligopoli, no ens hauria d’estranyar l’aposta per l’entreteniment que aquests dos grans grups posen a l’ordre del dia, en tractar-se de dos monstres empresarials amb unes finalitats econòmiques i lucratives evidents i dominades pels “quatre o cinc de sempre”, deixant de banda el servei a l’espectador i sense fer honor a la professió periodística, tan devaluada en el sistema de mitjans sud-europeu.
Analitzant, per tant, els factors que fan predominar la indústria de l’entreteniment per damunt de la informació, veiem que es tracta dels més primaris, com les emocions, l’espectacularitat o allò vistós i fora de sèrie, com si d’un món paral·lel es tractés. Programes com Gran Hermano (amb el triomf i les edicions que porten ja) són el clar exemple del model social que tenim a l’Espanya moderna del 2019 i, alhora, de l’estructura i el desenvolupament del periodisme que tant ens allunya de països veïns que, en matèria de mitjans de comunicació, estan a anys llum nostre.
Som éssers racionals i, com a tal, actuem sobre la base de qüestions que ens plantegem nosaltres mateixos: sobre el nostre entorn, allò que ens afecta o senzillament allò que ens és aliè però que ens genera un despertar. Necessitem uns mitjans de comunicació forts i compromesos amb els principis de l’ètica periodística, com la veracitat, la independència política i econòmica o el pluralisme. En altres paraules: necessitem desprendre’ns dels ja antics elitismes, els que controlen els grans grups de comunicació amb l’única finalitat d’entretenir la població, com en l’època de l’antiga Roma amb el panem et circenses, traduït com “pa, jocs i circ”, una pràctica per mantenir tranquil·la la població, per ocultar fets i mantenir-nos distrets i que no es parli d’allò que ens afecta. Ens urgeix, doncs, viure ben informats en la societat de la desinformació i ens és obligat ser persones crítiques en una societat acrítica per norma general. És així com serem ciutadans plenament lliures.
