Això demana Sant Benet a la seua Regla (64:8) a l’abat, per tal que siga el servidor de la comunitat i no siga l’amo i senyor d’ella. Sant Benet no vol que l’abat siga un home prepotent ni un orgullós. Sinó una persona senzilla i humil (!), oberta a escoltar i atenta a les necessitats dels més desvalguts. Sobretot, dels més desfavorits de la societat, d’aquells que el soci de govern del PP al País Valencià, criminalitza pel fet de ser pobres.
M’ha agradaria que el Sr. JuanFran Pérez Llorca, que serà el nou president de la Generalitat del País Valencia (designat pel PP de Madrid i no proposat, com s’ha dit), fes seus els versos de La pell de brau, del poeta Salvador Espriu: “Ets tan sols el més humil dels servidors”.
Els polítics que formaran el nou govern del País Valencià, no haurien de caure mai en l’actitud dels mestres de la Llei, una actitud que Jesús va blasmar fa dos mil anys.
Jesús, per previndre la gent senzilla de la superficialitat i dels enganys dels mestres de la Llei, deia: “No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se vore, es posen filactèries ben llargues”. I Jesús acabava així: “Són els qui seran jutjats més rigorosament”. (Mc 12:38-40).
L’exercici de la política, si s’entén com a servei als ciutadans, és una manera noble de ser útil a la societat, com va dir, repetidament, el bon (i enyorat) papa Francesc. Però si la política no s’entén com un servei sinó com un mitjà per a trepitjar els altres d’una manera despòtica i per a fer més i més diners i, a més, de manera il·lícita, aleshores es converteix en una cova de lladres. Ho hem vist durant tot aquest any després de la Dana del 29 d’octubre de 2024. Polítics arrogants, ineptes i inútils, que no sabien com funcionava el sistema d’avisar la població, mentre l’aigua i el fang omplien els carrers i les cases. Polítics que se n’anaven a casa (“por un motivo de conciliación familiar”), quan la gent, desesperada, buscava els seus familiars ofegats. Polítics que han mentit una i una altra vegada, donant versions falses i contradictòries. Polítics que parlaven amb menyspreu als familiars de les víctimes que anaven a interessar-se pels seus morts. Polítics que han qualificat d’interessades i no afectades, els familiars de les víctimes de la Dana. I per si no en teníem prou, una periodista que ha canviat també la seua versió de l’hora que va acabar el dinar al Ventorro. Un dinar, n’estic segur, que hauria acabat d’immediat, si al president Mazon l’haguessin avisat que un fill seu estava a l’hospital. El senyor Mazon no hauria estat ni un minut més al Ventorro, sinó que se n’hauria anat a vore el seu fill. Però el dinar s’allargà hores i hores, mentre l’aigua entrava a les casses i a les residències, produint 229 morts. 229 persones ofegades per no haver avisat a temps perquè la ciutadania es pogués protegir.
L’abat Sant Bernat de Claravall adreçava al seu deixeble, el papa Eugeni III, quan va ser elegit bisbe de Roma, aquestes paraules: “Vas a presidir per vetllar, per atendre, per tenir cura, per servir”. I afegia encara: “Tu has de ser la figura de la rectitud, el qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits”. Aquesta hauria de ser sempre l’actitud del nou president de la Generalitat del País Valencià i de tot el seu govern.
L’abat Sant Bernat demanava també als pastors de l’Església, que foren sol·lícits amb els més desafavorits: “Has de tenir cura dels pobres, ets l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor dels orfes”.
Aquest hauria de ser també el comportament dels polítics: des de l’honestedat i la rectitud, preocupant-se pels qui pateixen i servint els ciutadans, més que no manant-los. És el que desitjo al president de la Generalitat i al seu govern, que espere que estiga format per persones capaces i responsable. A tots ells els demane: que serveixin el País Valencià amb honestedat i rectitud i facin realitat en la seua manera de governar, els versos d’Espriu: “El desvalgut i el qui sofreix, per sempre són els teus únics senyors”. Això, que “els desvalguts i el qui sofreix, per sempre són els teus únics senyors”, és que no hauria d’oblidar mai el nou president de la Generalitat i tots els càrrecs que ell nomenarà.
Sí que és trist que per trobar un nou president, haja estat el PP de Madrid qui ens haja donat un home que, ben bé, podrien haver elegit els militants del PP del País Valencià.
També Sant Benet a la seua Regla demana a l’abat “que mostri, més aviat amb fets que no pas de paraula” (RB 2:12) el que s’ha de fer, cosa que també s’ha de demanar al president de la Generalitat. I que l’abat “miri de ser més estimat que temut” (RB 64:15).
També es pot aplicar al nou president l’advertiment que Sant Benet fa a l’abat, ja que en ser elegit pare de la comunitat, l’abat “ha de saber que, a qui més es confia, més se li exigirà” (RB 2:30). Igualment, Sant Benet vol que l’abat (com el polític designat per Madrid com a nou president del País Valencià), “sàpiga també quina cosa tan difícil i tan àrdua no accepta” (RB 2:31). Aquesta mateixa idea, Sant Benet la repeteix al capítol 64, quan recorda que “el qui ha estat instituït abat ha de pensar sempre quina càrrega no ha acceptat i a qui haurà de donar compte de la seua administració” (RB 64:7). També el nou president no hauria d’oblidar mai que es deu als ciutadans i que per això mateix, haurà de donar compte als valencians, sense amagar res de res i parlant, a les Corts Valencianes (des de la veritat i sense arrogància ni supèrbia, malgrat la majoria que té el PP i VOX), de la seua actuació, perquè com diu Espriu, ell (el president), és “tan sols el més humils dels servidors”.
Tant de bo que en el nou govern del País Valencià prevalgui sempre l’actitud de servei per damunt de l’ambició i el despotisme. I la generositat per sobre de qualsevol mesquinesa, trampes o males arts. Perquè els autèntics polítics (i això no ho haurien d’oblidar mai els qui han estat cridats a aquest servei), són elegits “per vetllar, per atendre, per tenir cura, per servir”, com deia Sant Bernat. Així faran seu el testament atribuït al rei Jaume I, quan demanava “Estimar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetllar perquè els grans no oprimisquen els menuts”.
A més, el president de la Generalitat hauria de tenir sempre al davant (i no oblidar-lo mai), el Salm 100:
“Estudiaré la causa de la gent honrada,
sempre que recorrin a mi.
Portaré les coses de palau
amb honradesa do cor,
no em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
No sóc amic dels qui obren contra llei,
no hi vull tenir tractes;
que s’allunyin de mi els cors perversos,
són per a mi uns desconeguts;
m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
Poso els ulls en gent fidel del país,
per cridar-los a viure amb mi;
són homes de conducta irreprensible
els qui estan al meu servei.
No tindran lloc al meu palau
els homes fraudulents;
no es mantindrà a la meva presència
ningú que menteixi”.
Encara no sabem “la lletra” del nou govern Pérez Llorca però si fera cas dels versos d’Espriu, eixa lletra sonaria molt millor. Només falta que la música també soni igualment bé, per tal que la Generalitat es dediqui a treballar pel bé dels ciutadans, sobretot dels més desafavorits i els socis de govern no es dediquen a atacar-se o desqualificar-se mútuament, com han fet al llarg, sobretot, de la penúltima legislatura.
El que primer hauria de fer el nou president de la Generalitat (i els nous consellers), és acollir amb afecte i sinceritat els familiars de les víctimes de la Dana, mostrar-los el seu suport, sense arrogància ni altivesa. I sobretot, demanar-los perdó per les coses que es van fer molt malament aquell 29 d’octubre de l’any passat. Reconèixer els errors i rectificar el que faci falta, és una prova d’humanitat. Tancar-se en els errors i no reconèixer-los (amagant i mentint sobre el que es va fer), ens mostra la indignitat d’un càrrec que està per servir, per trobar solucions als problemes, per mostrar empatia i no arrogància amb els ciutadans.
Que recordi, el fins ara alcalde de Finestrat, que com a president de la Generalitat, “més li pertoca servir que manar”. I que no oblide mai, però mai, que ell, com a President de la Generalitat del País Valencià (encara que el procés per triar-lo haja estat més que discutible), és “el més humil dels servidors”.
I que el nou president i els seus consellers, no obliden mai les paraules que Sant Bernat adreçà al papa Eugeni III: “Has de tenir cura dels pobres, ets l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor del orfes”.
I finalment, venint de Finestrat, de la Marina Baixa, no es deixi arrossegar per la infàmia, la irracionalitat, l’analfabetisme i les mentides dels qui volen trencar i anul·lar la nostra llengua. A Finestrat, com també a Altea, Confrides, a Guadalest i la Nucia, el valencià és ben viu i cap persona no fa cap problema de la unitat de la llengua. Sigui valent i defensi sense embuts, la llengua de la Marina Baixa, dels Ports, de la Costera, de les Riberes, de la Plana Alta i Baixa….La mateixa llengua que és l’ànima del nostre país.
