“des d’Unió Democràtica de Catalunya hem considerat just i oportú atorgar aquesta medalla a algú que ha consagrat bona part de la seva vida a defensar els mateixos valors que van guiar, fins a l’últim minut, la vida de Manuel Carrasco i Formiguera.” Així, sense cap vergonya i amb plaent i vigatà somriure, el President del Consell Nacional d’UDdC, Ramon Espadaler, en substitució de l’absent Duran (baixa a darrera hora per causa no comunicada, esperem que no de salut) ha perpetrat ahir el lliurament a domicili de la Medalla Carrasco i Formiguera al personatge, amic de Catalunya, de la seva llengua i de les seves llibertats que abans d’ahir us presentàvem, l’ínclit Hans Gert Pöttering, qui a partir d’ara ha de sentir-se honorat per la mateixa distinció que han rebut el P. Hilari Raguer, l’Aita Arzalluz, el Bisbe Carrera, el Lehendakari Ardanza, o el President Cossiga.
I s’ha quedat tan ample. l’Espadaler, volem dir. Bé potser en Pötering també, que trenta anys de còmoda defensa dels mateixos valors de Carrasco saltironejant entre Estrasburg i Brussel·les, enlloc d’haver-los de defensar al penal de Burgos o davant d’un piquet d’afusellament, donen per a adquirir molta patxorra.
Destacar que alguns membres del propi Comitè de Govern s’han quedat una mica parats i amb cara de no acabar-ho d’entendre quan El Matí els ha demanat sobre l’oportunitat del guardonament i del guardonat, però els hem promès que callaríem com a tombes els seus noms, que mai se sap i que els canvis són lents i s’han de fer des de dins… o sigui que tranquils i anar-hi anant.
