M’han arribat al cor

Gran plaer de la presentació de “Tot el que tinc” a Sant Just. Agraïment de les paraules de Quim Torra i de Salvador Sostres. Agraïment de l’acollida de tothom que hi assistí. I els amics que hi tinc i que m’han fet costat. Emocionant la presència d’ex-alumnes, els de la darrera promoció que vaig tenir-hi i d’altres que ja són universitaris. Les fotografies fetes al final de l’acte a instàncies seves. Això d’ensenyar de vegades té recompensa. La més important recompensa que mai no és la monetària, sinó la recompensa que hi hagi persones que has tingut a classe i que després, al cap del temps, vulguin encara fer-se fotos amb tu. I recordin, amb orgull, els poemes apresos i no oblidats. Estimo aquests alumnes i he sentit no haver pogut abraçar-los tots. No sé ben bé si el llibre s’ha venut gaire o no. Suposo que no. Procuro no pensar-hi. Però Sant Just, l’Ateneu i la Vall de Verç, un cop més, m’han arribat al cor. Gràcies.