Abans de l’onze de setembre de l’any passat ningú no ens esperava al món. A hores d’ara, malgrat que no existeixen proves fefaents que indiquin que en la comunitat internacional ningú tingui la intenció d’aplaudir calorosament la nostra arribada com a estat sobirà, sí que es pot afirmar que s’ha generat una expectació general i que els líders polítics, les cancelleries, els mitjans i els mercats internacionals coneixen el nostre procés. En qualsevol cas, a banda dels EUA, els primers destinataris dels nostres esforços per explicar-nos han de ser els estats de la vella Europa. I això no tan sols perquè és on es cou el nostre immediat entorn polític i econòmic, sinó perquè en som part constituent. Catalunya és Europa i ha participat en el seu afaiçonament.
Europa: unitat de mercat, unitat de moneda, unitat relativa de fronteres, unitat relativa d’algunes polítiques comunes; en cap cas unitat cultural, política o de sobirania. Però és l’actual Europa una unitat fallida, una unitat circumstancial o en inacabable construcció, condemnada a viure com el desventurat Sísif? Sembla impensable esdevenir una sola identitat –un nosaltres complet–, arribar a la unitat total, però també és indefugible la nostra unitat d’origen –de civilització, podríem dir– confegida a partir de la tradició grega, romana i cristiana; i també la comunió en l’origen del projecte de construcció de la nova Europa, la voluntat fundacional d’evitar per sempre més els errors i els horrors passats. Els assoliments fins ara –no exempts d’imperfeccions- no són pas menyspreables: la convivència basada en la igualtat dins la diversitat i el model social europeu de l’estat del benestar.
És per això que El Matí dóna suport i es congratula per la celebració de la manifestació a Brussel·les el proper diumenge 30 de març amb la intenció de mostrar la resolució dels ciutadans europeus en la defensa de la democràcia i dels drets universals com el d’autodeterminació. Aquest tipus de reivindicacions, d’insistència, no estan mai de més, sobretot després d’escoltar les declaracions del portaveu del PP al Congrés espanyol en el sentit de que una decisió de les urnes és igual que una imposició per la violència. La manifestació és organitzada per la International Commission of European Citizens (ICEC) amb el suport de centenars de moviments socials, entitats i partits polítics de Catalunya. El lema de la manifestació –It’s about democracy!– és prou eloqüent. Enhorabona.
