Sectors cada cop més amplis de la societat catalana estan advocant per un canvi en l’estatus polític i jurídic de Catalunya. El caràcter majoritari d’aquests sectors es va entrellucant al Parlament, al carrer –sobretot amb els actes dels dos darrers 11 de setembre- i també a les enquestes d’opinió. Aquesta aspiració necessita i mereix una forma democràtica de plasmació inequívoca.
Des del govern de l’Estat –i des de molts sectors polítics i socials espanyols- és nega qualsevol via democràtica per tal que el poble de Catalunya es pugui expressar. Aquesta reacció és molt preocupant. La deriva antidemocràtica, el discurs de la por, l’apel·lació a tota mena d’amenaces, àdhuc a determinades formes de violència, requereix una resposta no tant sols política i social sinó, fins i tot, ètica.
Un grup d’entitats d’Església han volgut que aquesta, en coherència amb els seus ensenyaments socials i d’acord amb la seva trajectòria de compartit els goigs i les esperances del seu poble, tingués també veu davant d’aquesta realitat. Per aquest motiu han fet una crida a les entitats, moviments i institucions d’Església, o que es reconeguin d’inspiració cristiana, a manifestar la seva adhesió al Dret a decidir.
Aquestes entitats, apel·lant a la doctrina social de l’Església, que defensa rotundament el dret a l’autodeterminació dels pobles i al reconeixement de Catalunya com a nació que han fet els seus prelat, criden a aquesta adhesió conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Totes les institucions, grups o entitats que es vulguin sumar a aquesta iniciativa poden fer-ho enviant un correu electrònic a l’adreça: (fins al dia 25 d’octubre).
Aquesta adhesió es formalitzarà amb l’escrit que reproduïm a continuació i que es lliurarà al Parlament de Catalunya a finals d’aquest mes d’octubre.
Adhesió al Pacte Nacional per al Dret a Decidir d’entitats catòliques i d’inspiració cristiana
Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que havia estat aprovat pel nostre Parlament i ratificat per les Corts de l’Estat i per referèndum del poble de Catalunya.
El pensament social de l’Església il·lumina aquesta realitat amb l’afirmació del poble com a subjecte de l’autoritat política, amb la defensa la democràcia com a sistema i amb el reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions, entre els quals el de l’autodeterminació.
Els bisbes de Catalunya, a Arrels Cristianes de Catalunya (1985) declaraven: “L’existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l’exercici dels (seus) drets”. Més tard, en el document Al servei del nostre poble (2011), afirmen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu… defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia.”
Així, doncs, en continuïtat amb la trajectòria d’arrelament al país i des del principis enunciats, les entitats sota-signants ens adherim al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya per un bon nombre de forces polítiques i entitats de la societat civil.
Barcelona, octubre 2013
