L’any 1918, acabada la Gran Guerra, abatuts els Imperis Centrals i esclatant a Europa la Primavera de les Nacions que arribava amb els 14 punts del President nord-americà Wilson, s’inicia a Catalunya una gran campanya per aconseguir un triomf del catalanisme. Espanya vivia un moment de crisi polític, social i econòmica i el moment semblava propici per aconseguir l’aprovació d’un Estatut d’Autonomia Integral. La reacció del govern espanyol va ser, des del primer moment, del tot menys favorable. En aquest context, el líder de la Lliga Regionalista Francesc Cambó, en un míting al Teatre Bosque de Barcelona pronuncia una frase que passarà a la història: “Monarquia? República?” es pregunta. I respon: “Catalunya!”. És a dir, la voluntat del país no passava per la defensa d’un altre o règim polític per Espanya, o com el mateix va dir “No hipotequem l’autonomia a la república, […] ni hi desistim per temor que pugui caure la monarquia”. La realitat va ser, però, que Cambó va hipotecar la seva carrera política a la defensa de la monarquia fins a la caiguda d’Alfons XIII, i que Catalunya va hipotecar la seva autonomia a la II República Espanyola. La temptació catalana “d’arreglar Espanya” i de creure que un sistema o un altre serà decisiu per a les seves aspiracions ha pesat en generacions de catalans. Fins avui, en que el nostre país ha decidit escriure el seu propi destí i fer camí cap a la plena sobirania, cap a la independència, més enllà de qui regni o presideixi a Madrid.
Per això, ara que la monarquia espanyola passa pel seu propi “Annus Horribilis” – amb el cas Urdangarin, la imputació de la Infanta Cristina, els escàndols del rei Joan Carles, la irrupció d’amigues del monarca… – i la caiguda del prestigi i la popularitat de la Corona és perceptible, cal recordar la frase cèlebre de Cambó i tenir clar que l’estat propi no arribarà ni amb monarquia ni amb república. És a dir, que els catalans no podem caure una altra vegada en la trampa dels qui ens volen fer creure que amb la salvació de la monarquia – de la mà, potser, de Felip VI – o amb la instauració de la República, Espanya canviarà la seva actitud cap a les aspiracions dels catalans. Molts seran els que ens ho voldran fer creure. Des dels qui apel·laran a l’esperit de la Transició i el full de serveis de la Corona, fins als progressistes espanyols que prometran una comprensió que, de moment, no s’ha vist enlloc. Ahir, 14 d’abril, vam tornar a veure voleiar, especialment a les xarxes socials però també en alguns ajuntaments, la tricolor republicana espanyola, que potser alguns no s’han adonat que el morat és el senyal dels Comuneros de Castilla mentre pocs recordaven que el que proclamà Francesc Macià va ser la República Catalana. Tornar a voler canviar Espanya, col·laborar de nou en la definició d’un estat que no és al que aspira la majoria dels ciutadans de Catalunya no només seria una increïble pèrdua de temps, sinó que a més ens demostraria una vegada més que no hem aprés les lliçons de la nostra història recent.
