Enguany es el centenari del seu naixement, fa més de dos anys que tothom espera l’edició dels seus dietaris “Crònica Menuda de la Ciutat de Berga” segons el butlletí 38 dels Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat des de l’any 2003 estan dipositats a l’Arxiu de Berga. Jordi Pujol, l’antic president de Catalunya, va pujar aquest passat octubre per fer la presentació d’aquest llibre seu, però encara roman inèdit. A l’any 2009 es va perdre una subvenció de 5.456 Euros de la Generalitat de Catalunya per editar aquest llibre. Tot això són referències de la premsa… com també que si el llibre no es publica es per unes suposades desavinences entre els seus nebots i l’ajuntament de Berga. Mai no hem creuré que cap dels familiars ni l’ajuntament impedeixen l’edició de les obres del mossèn Armengou. Aquí hi ha gat amagat !. Algun dia s’haurà d’explicar que passa amb l’obra escrita d’Armengou. La rumorologia del carrer Major, que tan va estimar el mossèn Armengou, fa córrer tot tipus d’informacions, safareigs i xafarderies; no me les crec. El que és seriós és que el llibre del mossèn no s’edita, i han llençat els milers d’euros d’una subvenció, com si a Berga sobressin els euros per fer cultura o Patum (!). Berga no es pot permetre això més temps. Que passa amb la no edició dels dietaris de mossèn Armengou?. Per la premsa varem saber que “algú” havia negociat per fer l’edició amb l’editorial l’Albí de Berga, les PAM (Publicacions de l’ Abadia de Montserrat) i n’afegiria encara una altre de berguedana L’Abadia Editors. Han passat les eleccions municipals ningú parla d’editar les obres del mossèn, això em sembla un oblit, marginació i una negació de la cultura berguedana total.
Si no fos per en Jaume Huch, que ha reeditat alguns dels seus llibres com: La Patum, La Justificació de Catalunya, Idees i pensaments; la seva memòria s’haguera anat esvaint. Té exhaurida la seva extraordinària monografia de Queralt, editada per l’Alpina de Granollers, com el seu llibre l’Escut de Berga editat per les Edicions del Museu de Berga D’altres com Escrits de Temps Incerts, i també La Llibertat religiosa que va publicar conjuntament amb el pare Basili de Rubí i fra Llimona tampoc estan a les llibreries, com la seva magistral resposta a uns articles de Julian Marias, El silenci de Catalunya, editada pel Consell Nacional Català d’en Batista i Roca de Londres. És difícil d’entendre que una ciutat com Berga maltracti tant els seus escriptors i fills predilectes, amb Armengou passa el mateix que amb els germans Josep i Ramon Vinyes o Josep Maria de Martín, tothom en parla s’arriba a fer còctels, àpats o homenatges a la seva memòria, però el que és bàsic per un escriptor no s’edita res de res. Quan s’edita l’obra d’un escriptor ja mort d’alguna manera reneix en cada persona que la compra i/o llegeix. Sense Armengou la historiografia de Berga, Queralt i sobretot de la Patum no seria el que és avui, encara que hi hagi qui li qüestioni part de la seva obra.
Fages de Climent, Vayreda o el mateix Ruyra els seus municipis es varen cuidar de fer l’edició complerta de la seva obra, aquí ni Armengou, de Martín o els germans Vinyes res de res – i això que Ramon Vinyes es “el Sabio Catalan” del premi Nóbel colombià Garcia Màrquez . La cultura és de tots, Berga necessita l’edició integra de totes les obres d’Armengou, no entenc el per que, si fa més de 8 anys que “els papers” d’Armengou són a l’Arxiu de Berga, encara no s’han editat res de res? per que és va deixar perdre una substanciosa subvenció de la Generalitat per editar els seus dietaris?. N’hi ha que no creuen en la cultura o que és pensen que Berga és can Rotchild?. Una nació sense estat com els Països catalans han de fer de la cultura pròpia del país el mascaró de proa de la identitat nacional.
De vegades m’agradaria que Berga fos més normal, com ho són Olot, Blanes o l’ Empordà, que ja han editat les obres de Vayreda, Ruyra o Fages de Climent. EsI ciutadans de Berga que paguem religiosament els nostres impostos municipals, hauríem de saber el que passa a casa nostra amb la marginació sistemàtica actual de mossèn Armengou. De fet el que passa amb l’obra escrita d’Armengou segueix sent un gran misteri?
