El Butlletí d’Arxius del Departament de Cultura número 38, de l’estiu del 2003, explica amb unes més que elogioses paraules que la família de mossèn Josep Armengou va donar tots els arxius que en guardava a l’Arxiu de Berga, i el butlletí deia: creiem que amb aquesta donació s’han acomplert les disposicions del mossèn.
http://cultura.gencat.net/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius38.pdf
L’any 2009, el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) número 5536, del 30 de desembre, deia que el departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació atorgava a l’Ajuntament de Berga una subvenció de 5.456,00 euros per a l’edició de Crònica menuda de la ciutat de Berga, de Mn. Armengou
http://www.gencat.cat/diari/5536/09351011.htm
pàgina 97069
D.O.G. num 5536, de data 30-12-09
La meva sorpresa fou en veure l’esborrany de l’acta del ple municipal de l’Ajuntament de Berga del 4 de novembre del 2010, on respecte a l’edició del dietari d’Armengou, a una pregunta del grup municipal socialista sobre la no publicació de Crònica menuda, s’afirma per l’equip de govern que en cap cas no s’ha perdut cap subvenció i que ara al final, quan ja estava lligat, no s’ha pogut procedir a la publicació del llibre perquè els hereus no s’han posat d’acord a l’hora de signar i autoritzar l’Ajuntament per tirar endavant el projecte.
http://www.ajberga.cat/perfil/berga/recursos/recursos/acta_ple_101104.pdf
pàgina 77, punt 8,12
La veritat és que aquests tres documents públics, el Butlletí d’Arxius del Departament de Cultura, el Diari Oficial de la Generalitat i l’esborrany de l’acta municipal de l’Ajuntament de Berga, són fàcilment consultables per tothom a Internet. Sóc dels que sempre han cregut que si això no s’edita i s’ha perdut una subvenció mai no deu ser imputable a cap dels nebots ni renebots de mossèn Armengou, com tampoc a cap mala gestió de cap dels regidors de l’Ajuntament de Berga, fossin del color polític que fossin, oi? Però hi ha coses que no quadren. Per Sant Jordi del 2009 ja havia de sortir el llibre editat, hi havia hagut contactes amb tres editorials: dues de berguedanes, L’Albí i L’Abadia; i Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAM, per tant mai no es pot imputar la no edició a no tenir editor. I també s’havien encomanat tres pròlegs: un de l’arxiver de Berga, els altres dos de Mn. Ballarín i de l’antic president de la Generalitat Jordi Pujol. A Regió7 del 29 d’abril de l’any 2010 es deia que pel centenari del naixement d’Armengou es presentaria un dels volums de Crònica menuda de la ciutat de Berga, però el 22 d’octubre el mateix Pujol va pujar a Berga i no es va presentar res de res.
En democràcia cal dir sempre la veritat, mai no s’ha d’amagar res, però com més temps tardin en ser editats els dietaris d’Armengou, menys gent que el vàrem poder conèixer hi haurà viva. Els historiadors necessiten fonts directes per fer els seus treballs i a Berga sembla que ho vulguin impedir. Com podem mirar el Temps de silenci de TV3 i impedir l’edició de les memòries i dietaris d’Armengou?
No té cap lògica tots aquestes despropòsits, cal saber quina és la veritable causa de la no edició dels llibres; si des de l’any 2003 són a l’Arxiu de Berga, què ha passat exactament en aquests quasi nou anys? Si hi ha una subvenció atorgada per la Generalitat al DOG, com pot ser que l’esborrany d’una acta de l’Ajuntament de Berga digui tot el contrari? I darrera qüestió: com pot ser que a la mateixa acta municipal de Berga es digui que la culpa de la no edició sigui dels hereus de mossèn Armengou? No s’entén i tot continua sent un gran misteri.
Tots aquests despropòsits, errors i mala gestió han de ser per culpa d’algú. No ho sé i no en tinc la més mínima idea. Qui dirà per fi la veritat d’aquesta gran vergonya per a Berga i tota la cultura catalana de mantenir sense editar un llibre que pot ser bàsic per saber de Berga, Patum, Queralt i de com es vivia a Catalunya els negres anys de la dictadura franquista?
