L’Alguer és terra catalana, que va pertanyia a l’antiga corona catalano – aragonesa fins que un rei espanyol la va cedir al Piamont. Una de les coses que més m’ha sorprès d’aquesta ciutat de parla catalana de l’illa de Sardenya és la feinada incansable que fa mossèn Nughes. És l’Arxiver de la Catedral i del bisbat de l’Alguer, professor de català i autor d’una bona colla de llibres bàsics per entendre aquesta terra. Aquest mossèn no para de treballar.
A més a més cada diumenge a la tarda a l’església de Sant Francesc de la ciutat de l’Alguer i ja fa més de trenta anys oficia una missa en català. Si hi aneu, com vaig fer jo, veureu una església plena de gent, que segueix en la llengua del poble una missa en la varietat algueresa del català. Ell mateix s’ha preocupat de fer editar un missal en català per poder seguir la missa. La presencia catalana – actual – a l’Alguer , en bona part es fruit del treball de mossèn Antoni Nughes, i de l’Obra Cultural catalana, sense ells mai hagués resistit el català l’embat de l’italià.
Mossèn Nughues és un exemple de fidelitat al país i a la defensa de la catalanitat – amb la varietat algueresa – com Déu mana – i com ja va establir fa anys i panys el Diccionari Alcover – Moll. De fet dir ara l’Alguer i Nougues com l’Obra Cultural són dues coses o conceptes indestriables. Sense mossèn Nougues ara l’Alguer seria molt diferent.
Nughes està sempre rodejats de papers, fent feina i robant temps al temps per “mantenir-se fidel a la seva terra i a l’església” és un exemple a defensar i a seguir. Mai no és podrà estudiar que és l’Alguer i que ha estat sense acudir a la seva obra publicada en català i/o italià. La seva tesi, prologada pel pare Batllori, és sobre el bisbe alguerès Bacallar, té una guia – per desgràcia encara introbable a Catalunya – que es el millor document per visitar l’Alguer, el seu llibre sobre Ramon Clavellet el nom literari d’Antoni Ciuffo, …. ah i a més a més canta – en alguerès cada nit de Nadal el Cant de la Sibil.la a la catedral de l’Alguer.
Enumerar els seus articles, com els publicats a la Revista l’Alguer seria interminable… el mossèn Antoni Nughes és un exemple per a tothom que encara creu en la pervivència de la varietat dialectal algueresa de la llengua catalana i això té molt mèrit, des de la seva solitud, des de la seva Obra Cultural de l’Alguer… ell segueix fent feina, classes de català, fent articles i llibres… i encara hi ha algun sapastre de Barcelona …. Cambrils o Saragossa que gosa qüestionar-li la feina, quan sense ell , de ben segur que l’Alguer culturalment parlant seria molt diferent del que és ara.
