El mateix dia que sento de nou la dolça veu de Mourinho, torno a escoltar declaracions d’Aznar i Esperanza Aguirre! Com trobava a faltar veus tan autoritzades de la gran causa de la «nación no nacionalista» espanyola? Quan he sentit aquella veu de falsa compunció que fan els penitents quan volen donar la impressió, absurdament innecessària, que són més bons del que són (per cert, l’alumna més aplicada i poc convincent és, sens dubte, Soraya Sáenz de Santamaría; quina veueta d’angelet a punt de clavar-te els ullals a la iugular: «si no ho faig és perquè sóc cristiana»: és perfecte!). Deia que Don José María ha sortit dient allò de «será nulo de toda nulidad»! Oh sí, aquesta manera d’emfatitzar només a l’abast dels autèntics genis de la impostació! Quant de temps!
Heu de tenir en compte que venim dels «tres mil anys d’història» de l’Esperanza Aguirre. Estem de sort. Dos grans del «brut nature» que treuen de la reserva les seves municions. Santcristogrós, vaja. Serà que la Presidenta ja n’ha tingut prou de silenci forçat per allò de l’Eurovegas i es veu que ja no cal seguir sostenint el ‘cuentu’ de la dimissió per culpa del càncer: això sí que és utilitzar el nom de la bèstia en fals! Quina manera de profanar-lo, Déu meu, això sí que fa mal i no si el marit de Cospedal, que treballa a Metrovacesa, es va empipar quan va veure que «el cowboy que s’encén els puros amb bitllets de 100 Euros al seient del darrera d’un Mercedes blanc» s’enduia el projecte de Getafe a Alcorcón, amb la complicitat desinteressada de la senyora Presidenta. Enraonies.
Tot això venia perquè Mourinho ha declarat a France Football «Le Real est champion d’Espagne! Chelsea est champion d’Europe! Barcelone, en ce moment, n’est ni l’un ni l’autre!» L’important no és que el Madrid sigui campió d’Espanya i el Chelsea d’Europa, sinó que «el Barça ni l’un ni l’altre»: genial! Aquest tipus de gent genera una dependència que no és sana, ho sé, però ja no sóc al facebook, ni al twitter, ni al whatsapp, i no se’m poden demanar tantes renúncies a l’hora. Ho reconec: el Mourinhisme és un tipus de dependència dura, doncs imagineu com pot ser de severa si t’agafa la versió Espanyolista! Mortal, segur!
