Propòsits que s’esvaeixen en el temps, promeses, riures i tristors en un altre any per recordar, perquè si volem portar al cor tots els moments viscuts, els formidables, i infortunis o dissortades circumstàncies.
Nadal per fer balanç, penes amagades, somriures de cristall, esperançes renovades i molts pensaments per contemplar la vida aturada, reposada, llumetes de Nadal amb ànima tendra, dies de nostàlgies i melangies.
Tot i així, és el Nadal una època on algun punt d’inflexió atisba darrera la nostra quotidianitat?
Gairebé a poc de finalitzar un altre any, el paisatge nadalenc convida la ment també al recolliment i a la meditació, a aquesta transcendència tan humana i necessària, l’instant on recapacitar de tot el viscut, l’ennyorat, el desitjat…
És el Nadal que marxa, roman el nostre esperit la convicció de ser humans i de dipositar la nostra emprenta com a tals, aquest Nadal que marxa, que vola per retrobar-nos de nou en el temps. El dubte, la inquietud, la incertesa, les tristors pels que ja no hi són amb nosaltres, les vicissituds d’questa vida frenètica i precipitada.
Nadal també és calma, pausa per contemplar tot un entramat de sentiments de diferents colors, recolliment per un renéixer, un avançar en el camí de la vida i fer balanç reposat.
Cercar aquest anhelat esperit nadalenc ens porta a comprendre la importància i profunditat d’aquesta època de l’any, Nadal és també transformació, agrair tots els moments viscuts i somiar en els que han d’arribar, les noves fites a aconseguir, renovar els nostres objectius sense perdre la nostra essència, tal com som, sentim i contemplem la vida.
El Nadal serà sempre aquell instant d’enyoraments i records, reis per engrescar les tristors, llars senzilles de taules parades, llum i alegria, serenor rera les finestres de fred gebrat.
Viatgem doncs al retrobament de l’esperit nadalenc tan senzill i complex alhora, adonant-nos de la profunditat de les mirades, la gratitud expressada, la compassió vers els més febles, la generositat espontània que ens faci sentir aquest Nadal autèntic i gairebé infantil com la canalla que celebra la vida amb il·lusió desfermada.
Nadal que marxa, Nadal que vola, com vola la vida que encén esperança, la màgia de viatjar al passat amb els seus records, de somiar el futur en un altre any per atresorar els petits instants de joia.
