A Can Vies s’hi troben un tou d’arguments on drets i deures sembla que han anat fent xup-xup durant quinze anys i que, justament l’endemà passat d’una important contesa electoral i en plè procés cap a la plenitud nacional, havien d’esclatar, i a poc que ens torbem amb un esclat que perjudicarà el procés. ‘Cui prodest’, hauríem de demanar-nos…
Els ocupes de Can Vies, pobres angelets, no deuen haver fet més que llegir el diari i veure que per molt més que l’import dels kilowats que han robat o el lloguer que no han pagat n’hi ha molts (importants banquers, il·lustres mecenes) que se’n surten amb indults, pactes amb la fiscalia, o eterns processos que acaben en penes de fireta; han sortit al carrer, han recaptat tothom a qui desperten simpatia i han organitzat un bon sagramental, un autèntic acte de fe antisistema que el ‘pijoprogressisme’ bonista tants anys avesat a riure’ls les gràcies ara es troba incòmode de criticar-ne la vessant vàndala, i clama diàleg i nomena negociadors parcials que, lògicament, se saltaran les instàncies “cremades” i cercaran una resolució del conflicte que obviarà el que ordena una sentència en ferm i que, de passada, redundarà en bonics resultats electorals… per ells. Tanta intel·ligència política esborrona.
Inoportunitat, manca de càlcul, ganes gratuïtes de jugar amb foc i de donar ocasió a l’Estat d’intervenir tot mostrant la poca operativitat d’unes institucions incapaces de controlar ni tan sols una Banlieu de via estreta (‘¿y quieren independencia?’ diran). I mentrestant el món mirant-nos.
Sort dels Mossos que, tot i orfes de direcció política directa (o a causa d’això?), malden per exercir amb professionalitat el que la ciutadania normal, la que no té accés a la justícia a la carta que acaba amb indults o penes menors ni a resoldre per la via de la pressió vandàlica, reclama que es porti a terme: estat de dret, llei i ordre iguals per a tots, que qui la faci la pagui. Tan difícil és que hi hagi ordre i seny?
