El món ha viscut i seguirà vivint fins d’aquí a un temps un autèntic trasbals. Gairebé tot ha quedat aturat, i l’esport no n’ha quedat exempt. Des de fa setmanes, el debat a nivell esportiu és què cal fer amb les competicions un cop s’hagi recuperat certa normalitat. És molt arriscat preveure què pot passar a partir de finals de maig o de principis de juny, ja que tot plegat és molt incert i les coses evolucionen a una velocitat indescriptible.
No sé si en aquests moments algun responsable esportiu té clar què passarà amb les lligues i els diferents torneigs. Tot i així, molts d’ells ja han fet públic que el seu desig és reprendre les competicions com més aviat millor. Que s’han d’acabar com sigui, diuen. Pel que fa al futbol, hi ha un conjunt d’equips que potser preferirien que les coses quedessin tal i com estan, bàsicament perquè ja els està bé la posició que ocupen a la classificació. Però n’hi ha d’altres que demanen finalitzar si o sí el que s’ha començat. Es decideixi el que es decideixi, no tothom en sortirà satisfet.
Si per motius de salut, o fins i tot per una qüestió de temps (que seria totalment lògic), es decideix finalment donar per acabades les competicions, el més adequat seria invalidar-les i, l’any que ve, tothom hauria de tornar a començar des d’on estava. Caldria fer això abans que donar validesa a les classificacions actuals. No trobaria encertat, per exemple, que un equip que just abans de l’aturada hagués entrat a llocs d’ascens directe o de play-off, ara s’emportés el premi a falta de més de 10 jornades pel final real.
Jugar durant juny i juliol, o qui sap si també agost, per aconseguir acabar les lligues als terrenys de joc seria, evidentment, una bona forma per a poder solucionar això. Ho seria si no fos perquè jugar cada 72 hores aproximadament (comportant així probables lesions, i tenint clar que les plantilles curtes ho passarien malament), amb les altes temperatures i la possibilitat de contagi entre jugadors que això suposaria (perquè entenc que el coronavirus no haurà desaparegut del tot) seria un cúmul de dificultats que posaria en risc els participants i devaluaria el nivell competitiu.
Arribats en aquest punt, assumeixo que tot plegat és secundari. Perquè ara hi ha coses molt més importants, ho sé. Però cal anar pensant en com serà el dia de després. Haurem de mirar endavant i el futbol, i l’esport en general, serà un dels temes que caldrà solucionar.
