Quan jo era nen et començaves a sentir un noi gran quan ja no creies en els Reis. La veritat era ‘els reis són els papàs’. Era una veritat que ‘només’ es deia a cau d’orella, perquè sempre hi havia nens petits que no ho podien pas sentir. Als nens petits calia seguir il·lusionant-los amb la carta, la cavalcada i els regals. Si tothom ho hagués sabut, hagués calgut dir adeu a la Festa dels Reis.
La situació política actual té una certa semblança amb la corrupció política. Es parla dels corromputs. Els corromputs són polítics. Els polítics necessiten, sembla, molts diners per tal de fer front a les despeses que troben imprescindibles per muntar els seus ‘tinglados’ —la paraula correcta és tripijocs o enrenous, que en diuen partits polítics i sobretot per tal de cridar l’atenció del públic. El públic dels polítics som ciutadans, som ‘els’ ciutadans, que ells consideren sobretot i gairebé de forma exclusiva votants als quals cal despertar i condicionar, gairebé com els gossos dels experiments de Pavlov. Tot plegat és molt car.
Algun dia caldrà pensar amb molta seriositat en estructures participatives de debò, fent fora les llistes úniques i tancades que perpetuen la partitocràcia en el pitjor dels sentits. Penso, per exemple, en districtes electorals unipersonals a la manera dels comuns anglesos. Potser són un sotrac que desperta del que ha estat muntat com a règim del 1978 i que no mereix cap respecte. Un règim que pot durar molts d’anys encara, però que ja té ben poca salut, mai n’ha tingut gaire, té ben poca gràcia i cap elegància. Un dia en parlarem a poc a poc. Algun altre dia caldrà esbrinar com resulta que és tan car cridar l’atenció dels ciutadans per tal de convertir-los en electors.
El fet és, però, que si els polítics es corrompen, són corruptes. Arran de les sentències del Palau de la Música Catalana, m’agradaria de saber per quin motiu el delicte prescriu per al corruptor i no pas per als corromputs. Sigui com sigui tot plegat, m’ha recordat la meva infància i la festa dels Reis. Caldrà dir-ho ben baixet: “Saps noi, et diré la veritat: ‘els corruptors són les constructores’. No ho diguis pas, però, als nens més petits que encara ‘creuen’ en els partits polítics”.
