Després d’una pretemporada amb unes sensacions millorables i uns resultats que no donaven en cap cas peu a l’optimisme, gran part de l’afició del Nàstic temia que el debut a la lliga davant el CD Tenerife seria el preludi d’un trist desenllaç. Però l’estrena a la competició oficial va deixar, contra tot pronòstic, bones sensacions sobre la gespa del Nou Estadi.
La primera part va il·lusionar l’afició tarragonina. L’equip de José Antonio Gordillo va jugar, des del xiulet inicial, amb un ritme frenètic, sorprenent tenint en compte les dates. Amb un sistema de 4-4-2 molt ben marcat, l’equip grana es mantenia compacte en defensa. Per al Tenerife era complicat filtrar passades interiors, degut a les línies tant juntes del Nàstic, i és que els jugadors de Gordillo es van fer un fart de recuperar-ne tant en camp propi com a tres quarts del contrari. La pressió era autènticament ferotge, i més després de pèrdua. La intensitat dels homes de Gordillo il·lusionava els espectadors presents al Nou Estadi.
L’estratègia a pilota aturada, a banda d’aportar ocasions, va acabar donant el gol. Era el minut 9 quan, a la sortida d’un córner servit per Rocha, Fali va rematar al segon pal. Lluny de l’abast del porter visitant. Un dels ídols de l’afició avançava el conjunt grana. Uche es va convertir en líder de l’equip en atac. El nigerià va demostrar que es troba en un bon estat de forma i, endollat des del primer moment, va portar de corcoll la defensa canària. El davanter va formar parella amb un Barreiro treballador, que es va desgastar en defensa. El tàndem es va assemblar a la punta d’atac de les grans ocasions. Uche va ser ben a prop de marcar el segon, però la seva rematada va estavellar-se al pal. Els atacs ràpids del Nàstic evidenciaven ser una de les principals virtuts de l’equip.
Abans del descans, el porter del Nàstic, Bernabé, feia a l’afició local aixecar-se del seient per ovacionar-lo. Una mà providencial evitava el gol del Tenerife. L’ex de l’Atlètic de Madrid demostrava els seus reflexos. Arribàvem al 45′, i els socis i aficionats granes acomiadaven el seu equip amb una sonora ovació, ben merescuda.
Els de Gordillo abaixen el ritme
El que havia sigut del Nàstic al primer temps, poc es repetiria a la represa. Un Nàstic visiblement esgotat després d’un gran esforç físic es defensava com podia davant un Tenerife que buscava avançar línies i inquietar la porteria de Bernabé. Els de Gordillo, més desordenats sobre la nova gespa del Nou Estadi, arribaven sovint tard a les jugades. Tot i així, no deixaven de plantar cara. El gran esforç dels jugadors en el partit és inqüestionable, es van buidar al camp sense cap mena de dubte
El Club Deportivo Tenerife es feia amo i senyor de la pilota, movent l’esfèrica d’un costat a l’altre, però sense arribar amb claredat a la porteria grana. El Nàstic, cada cop més fos, perdia pilotes al mig del camp que es transformaven en atacs perillosos dels canaris. L’àrbitre decidia afegir cinc minuts al matx, que acabarien serien de màxim patiment pel Nou Estadi. I el que ningú es volia imaginar va acabar esdevenint. Una centrada lateral al 94′ acabaria sent rematada per Aveldaño. Això sí, la polèmica ja estava servida: possible falta prèvia al porter dins l’àrea petita per l’opinió de molts, que va acabar amb l’expulsió del tècnic Gordillo, visiblement emprenyat. Tot i així, l’empat és segurament el resultat més just, després que cada equip dominés una part del duel.
El Nàstic, desconegut en els segons 45 minuts després de la gran primera part, es conformava amb un punt agredolç. Tot i així, les sensacions són positives, sobretot pel primer temps. És evident que no podem abandonar la prudència davant només uns bons minuts, però la il·lusió tampoc la podem deixar de banda. El joc desplegat i la intensitat en l’inici del matx és el camí a seguir per un curs on la dificultat serà màxima per assolir els 50 punts de la permanència.
