Les hordes del “políticament correcte” han ocupat moltes trinxeres que la Civilització ha deixat indefenses. I sí, d’acord, entesos, encara podem sentir-nos segurs en algunes fortaleses. Sí, podem sentir-nos segurs gaudint en bons restaurants. Sí, podem sentir-nos segurs els diumenges ―durant la Santa Missa, el vermutet i el tortellet. Sí, podem sentir-nos segurs en els nostres clubs i en els nostres llocs d’estiueig. Sí, sí, sí. Sempre podem trobar una trinxera que ens recordi la vella seguretat de la llar. Ara bé, estem segurs? De debò, lector sense complexos, tu i jo, seguim vivint segurs? De veres no notes la cotilla, la soga al voltant del coll?
Fins ara gran part del que dèiem o escrivíem podia ser titllat de racista, masclista, homòfob o discriminatori amb algun col·lectiu humà. A dia d’avui, però, una colla d’arreplegats animalistes del PETA ens volen prendre una nova trinxera. Amenacen de prohibir diverses frases fetes. Ens “proposen” deixar d’utilitzar expressions com: “matar dos pardals d’un tret”, “fer de conillet d’Índies” o “agafar el toro per les banyes”. Ara aquests invertebrats, aquests saltimbanquis gosen “proposar” que ho substituïm per les següents flatulències mentals i lingüístiques: “alimentar dos ocells amb un panet”, “fer de tub d’assaig” i “agafar la flor per les espines”. Moltes persones que encara tenen ànima i una vida moderadament estructurada no presentaran batalla, no defensaran la trinxera que ens volen prendre. Callaran i miraran cap a una altra banda perquè saben que tenen llocs on viure segurs i rodejats de certeses. Pensen que aquestes animalades del PETA no els afecten. Faran el que han fet sempre: conformar-se i demanar una altra copa. Ho sé perquè jo també ho he fet molts cops. Però conformar-se és morir en vida. Ara aquestes expressions són la fina línia que ens separa de l’abisme obscurantista. Ara aquestes frases són la Roma que hem de defensar d’Àtila. La Civilització ha perdut moltes fortaleses perquè els homes bons no les hem defensat. I és quan els homes bons no fan res que el mal triomfa.
Els evolucionistes asseguren que durant molts anys els humans vam combatre contra animals més forts. Asseguren que durant molts segles vam viure amagats i tremolosos en coves brutes i humides ―protegits de les feres ferotges. Sols la nostra intel·ligència ens va salvar de les afilades urpes dels monstres. Vam dominar el foc i, després, vam dominar la paraula. Amb voluntat i esforç el nostre domini va estendre’s sobre tota la piràmide tròfica i vam començar a menjar bé. Vam menjar els primers entrecots i, segles més tard, vam domesticar el fetge dels ànecs per aconseguir el foie que coronaria els nostres filets. Milers d’anys enrere ja menjàvem filet gràcies a la nostra determinació contra la força bruta de les altres criatures. Perquè Déu va dir: “Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.” (Gn 1:26).
Vam conjurar-nos per imposar-nos sobre les altres espècies. Amb les nostres eines les vam caçar primer i cuinar després. Amb el nostre paladar les degustem i amb el nostre llenguatge pronunciem les frases que ara ens volen censurar. Les frases amb les quals rememorem dia rere dia ―com una fervorosa oració que ens allunya d’aquells anys de foscúria― que no, no pensem tornar tremolosos a les fredes i humides coves. No! No pensem cedir el domini sobre els animals de la Creació. No! No ens rendim davant l’altar de les creences New Age.
Aquestes frases que els “petaires” ens volen robar són el segell que recorda a tota la humanitat que som cridats a coronar la piràmide tròfica. Aquestes frases ens allunyen del perill i ens situen per sobre dels monstres que mil·lennis enrere ens devoraven. Aquestes frases són el cordó de seguretat que ens consagra com a gourmets i ens col·loca davant del plat i no sobre ell. I les defensarem. Les defensarem fins les últimes conseqüències. Les defensarem valerosament tot i les hordes de bàrbars que vulguin assaltar-nos. No tornarem a pujar als arbres, no tornarem a amagar-nos tremolosament dins les grutes. Direm les frases tants cops com vulguem i devorarem tot allò que desitgem perquè som cridats a fer-ho.
