Un cop de puny a taula mig esvaeix la dèbil flama de l’espelma, com un batec interromput que, en revifar-se, mostra entre la penombra les mirades inquisitorials, rancunioses i venjatives de les netes de les bruixes que no vàrem poder cremar. Tot està preparat perquè se celebri el consell de guerra, i acusats i acusadors resten en silenci abans d’iniciar-se el judici. Després d’engolir ostentosament tres pastanagues, la delegada vegana presenta l’acusació: sis homes han de ser expulsats. La injusta sentència, com un fredós coàgul, glaça la sang dels sis herois. Les militants del socialisme invertebrat, una per una, voten assedegades de purga i repressió. Per justificar la decisió del càstig, presa mesos enrere, el sector àcrata ataca els homes a base de calumnies de masclisme i racisme. Però els sis lluitadors no tremolen, tenen les consciències tranquil·les. Saben que el seu pas pel Sindicat ha estat un bàlsam de claror entre l’obscurantisme assembleari.
Com Prometeus del segle XXI, heu dut la llum i el coneixement al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), com sant Jordi heu lluitat contra el drac del fanatisme, com David heu combatut el Goliat de la ignorància, com Hèracles heu silenciat l’hidra del hippisme i l’horitzontalitat. I ara, Lluís, Marc, Fèlix, Zimmer, David, Adrià, i tants altres, ara és hora de seguir els vostres ideals, de seguir-los fora dels murs de paper de fumar d’un sindicat que ja no és capaç ni de guanyar a la UB Raval. Ja no haureu de felicitar el Ramadà, ni mesurar cadascuna de les vostres opinions fins ara ocultes sota el vel opac de la falsa llibertat. S’han acabat les acusacions de micromasclisme, s’ha acabat la interseccionalitat i la transgressió genital, s’ha acabat el gènere no binari i defensar ovelles en el dia de la pagesia. Sou lliures!
Ara, desempallegats de la nigromància i l’esoterisme, del tofu i el hastag #veggie, de la masculinitat castrada i les mordaces liles, ara ja podeu dedicar-vos, virilment, a servir la Pàtria. La Pàtria que en el passat civilitzà la Mediterrània, la Pàtria que donà per segona vegada lleis a Atenes, la Pàtria que s’enfrontà als Genets de l’Apocalipsi i visqué per seguir combatent contra Castella.
Camarades, la vostra lluita, que no és altra que la lluita d’Occident, tot just comença. Allibereu-vos de les cotilles victorianes de la nova esquerra, endinseu-vos a la gola del llop i arrapeu-vos-hi a dormir! Teniu l’oportunitat de bastir, recoberta de marbre pur, una fortalesa ideològica més lliure i més vertical. El moment és greu i l’hora és solemne, no hi ha temps per collonades i romanços. Així doncs, us dic: amb vosaltres qui vulgui, contra vosaltres qui pugui.
(Petit homenatge als purgats dins l’Esquerra Independentista.)
