Des de fa temps denunciem la situació però se’ns acusa d’alarmistes. El projecte de rehabilitació del Mercat Central de Tarragona era ambiciós, quan es va anunciar. Però ha anat avançant amb serioses deficiències i ara està encallat. Si se segueix per aquest camí no serà estrany que haguem de parlar, al futur, de projecte mort. El curiós és que la situació es pot interpretar, de fet, com una metàfora del que també està passant a la nostra societat i, malauradament, a la nostra ciutat.
Coincidint amb la publicació de les pitjors dades de desocupació de la història, el Partit Popular per fi ha admès de manera oficial que no hi ha pressupost per a l’execució del projecte. I ara, què se suposa que han de fer tots els comerciants afectats per les obres i la degradació de l’entorn del Mercat? Què han de pensar els tarragonins dels seus governants socialistes, després d’haver-los escoltat dir que reiteradament que el finançament estava garantit?
De fet, l’únic que sabem és que Madrid no ens aportarà els diners promesos, que no hi ha cap acord amb els paradistes i que no hi ha massa empreses interessades en optar a la concessió del supermercat, l’altra suposada via de finançament. En resum, el ‘nou’ Mercat està més a prop que mai de convertir-se en un altre altre despropòsit, sense present ni futur, producte la deixadesa, la ineficàcia i la manca de previsió dels governants de la ciutat.
És possible que en els propers dies assistim a una pluja de declaracions per calmar els ànims, guanyar una mica de temps a base d’establir nous terminis i reconèixer, per si de cas, que el retard és conseqüència de la ‘desacceleració’ econòmica general. És a dir, el nostre pa de cada dia, la manera de fer que tenen els dos grans partits de l’Estat i que ha provocat una pandèmia de desencís entre la població.
Tinc curiositat per veure com respon el PP local. Em sembla que una ciutat com Tarragona, que es mereix una Universitat que dugui el seu nom, també deu merèixer disposar d’un Mercat Central digne. Em temo, però, que aquest és un debat un pel menys llaminer per als Populars de Tarragona. I, per descomptat, molt menys mediàtic.
El més trist és que no fa pas tant se’ns van voler vendre aquestes obres com les més importants de la ciutat en els últims 100 anys
