Alea iacta est. Per fi Europa ha intervingut i Espanya ha estat rescatada. Tot i les incerteses, i a pesar no saber exactament en quins termes ni en quines condicions, la realitat és que el ball ja ha començat.Fa un parell de setmanes, el president del regne d’Espanya deia que érem lluny del llindar del precipici; des d’aquest cap de setmana, hi estem caient. Catalunya, que hauria d’haver estat un dels països rescatadors, es veu obligat a ser rescatat pel simple fet de continuar formant part d’Espanya.
Naturalment, Espanya aprofitarà aquest nou negre episodi de la seva història per intentar arrabassar el que pugui de la nostra autonomia. Sap, a més, que obté una coartada magnífica per a intentar desplaçar el debat sobre el pacte fiscal. No podem permetre-ho. Ni un pas enrere. Ens hi juguem massa i no tenim pas temps per perdre. Ara més que mai cal mantenir-se ferms en la defensa de la nostra autonomia. El futur del país passa per mantenir-se a l’alçada. I no oblidar-nos de l’essencial: la independència.
