Dissabte hi ha una manifestació i diumenge una final. Dissabte juguen els catalans que es senten maltractats per Espanya i diumenge juga Espanya, que maltracta els catalans, per jugar i guanyar la seva primera final d’un Mundial de futbol – que per desgracia nostre guanyaran perquè es juga a l’Àfrica i ja se sap que Espanya és el nord d’Àfrica i que entre cosins i germans tot s’arregla.
Dissabte el catalanisme empipat sortirà en massa de Passeig de Gràcia amb Diagonal per omplir els carrers de Barcelona de gent amb els collons plens de ser trepitjats, menyspreats, robats i insultats per Espanya. Si fem números posem que poden sortir al carrer un milió de catalans – a tot estirar. Diumenge juga Espanya i si guanya a cada poble de Catalunya es llançaran petards per celebrar-ho. No sé quanta gent se n’alegrarà de que guanyi Espanya el Mundial però seran més que no pas els que dissabte surtin pels carrers de Barcelona. I segurament més d’un dels que dissabte vagi a la manifestació voldrà que guanyi Espanya, i no ho dic per dir. Conec unes quantes persones que dissabte aniran a la manifestació i que diumenge, si guanya Espanya, estaran contentes i ho celebraran.
Jo el dissabte no aniré a la manifestació. Us manifesteu per demanar dignitat i respecte, i això no es demana, sinó que es guanya. Si voleu dignitat, deixeu de votar Esquerra o els pijo-progrés amb ulleres de pasta d’ICV i deixeu de fer Montilla president; i si voleu respecte planteu-vos de veritat – vaga general, per exemple. La manifestació – aquesta i qualsevol – no servirà de res. Fa quaranta anys sí que funcionaven però avui ja no, i no serveixen entre d’altres coses perquè els polítics, que fins el moment són els que tenen la paella pel mànec, no en fa cas, i el diumenge ja no se’n recordaran. Una manifestació amb polítics és una pèrdua de temps. A ells se’ls hi en fot tot plegat, hi van per sortir a la fotografia. Si només es barallen per qui o què ha d’encapçalar la manifestació! Jo els posaria a última fila. La manifestació ha de ser del poble, de la Maria que em ven la fruita els dissabtes al mercat, d’en Miquel que m’arregla la persiana o d’en Joan que ven diaris al poble. I res de demanar respecte i dignitat. Demanem la independència directament sense més miraments. Fins que no fem aquest pas endavant ja podem demanar que no ens donaran res, i tot seguirà igual.
PS: Estic revisant l’article per pujar-lo i escolto els informatius de RAC-1 on diuen que la manifestació tindrà dues capçaleres, i que Convergència se’n posa la medalla i Iceta agraeix els esforços fets per tots per arribar a un acord. Ja ho veuen els polítics al sempre remenant les cireres i volen el protagonisme de tot. Malament rai!
