Ens hem oblidat de la nostra naturalesa. Avui, els llibres d’autoajuda baten rècords de vendes, seguim a perfils d’Instagram els quals prediquen discursos motivadors a la lleugera, publiquem frases inspiratives a pàgines de Facebook o al grup de la família, o creiem que una sessió d’acupuntura a la setmana ens ajudarà a estar millor físicament. En altres paraules, busquem cures innocents per a la nostra pròpia condició.
És per això que repeteixo: ens hem oblidat de la nostra naturalesa. I quan dic “naturalesa” em refereixo al fet de pertànyer a una branca dels homínids, o al fet de provenir d’una cultura que es remunta a més d’un milió d’anys enrere amb uns costums profundament arrelats al nostre cervell. Tenim la creença que tots aquests remeis casolans esmentats anteriorment milloraran el nostre estat d’ànim en un tres i no res, però la realitat és molt més complicada. Tu ja pots haver donat m’agrada a un post del Deepak Chopra al despertar-te i sentir com tota la teva aura t’envolta d’energies positives, que si després el teu sistema límbic decideix regular de manera “errònia” la teva funció autònoma i l’alliberació d’hormones, el teu comportament canviarà dràsticament de manera inconscient.
És per això que vull fer el següent experiment mental. Potser semblaré un extremista o un científic boig proposant el següent, però la hipòtesi que hi ha darrere em dóna carta blanca per exposar-ho: m’agradaria agafar experts en mindfulness i meditació –ja sabeu, aquest grup de persones que et ven una sessió personalitzada per 50€ de 10 minuts i que es pensa que el món s’arregla amb “la connexió amb tu mateix”–, i injectal-s’hi altes dosis de testosterona, a la vegada que se’ls hi pressiona l’amígdala. L’amígdala és la responsable de l’agressivitat i la fúria, igual que la testosterona ens fa més violents (per això sovint els homes són més violents que les dones, i es senten més atrets cap a la violència física). Però perquè proposo això? Doncs per demostrar que la biologia és qui controla les regles del joc; el que has menjat per esmorzar, la regulació de la temperatura corporal, l’olor ambiental que perceps o el que observes a la televisió ens condiciona molt més del que pensem.
Un experiment real capaç de desmuntar qualsevol discurs pacífic (que això no implica que jo estigui en contra del pacifisme) és el següent: si esculls a tres persones amb tres tonalitats remarcables de pell diferent, i un tercer els punxa una agulla a la mà davant teu, el teu cervell sentirà més empatia per la persona que té el color de pell més similar al teu. Inclús pots arribar a l’extrem de sentir empatia zero envers la persona que té la tonalitat de pell més diferent a la teva.
La finalitat per tractar aquest tema no és una altra que exposar el meu rebuig envers al coneixement que tenim sobre nosaltres mateixos. La majoria de persones desconeixen com funciona el seu cos, com aquest actua davant situacions de perill, què és el que succeeix quan tenim processos de depressió, o observem morts a la televisió, etc. Hauríem d’educar més sobre la nostra pròpia naturalesa, i saber perquè ens comportem de la manera en que ho fem.
