Dimecres passat, 15 de juny, a la nit, vaig rebre un email d’un amic que feia temps que no m’escrivia. Em parlava d’això i d’allò i cap al final, com qui no vol la cosa, em demanava que, quan li respongués, sobretot no li expliqués la meva visió sobre els les escenes del dia. Només els bons amics poden dir-te que no tenen ganes de sentir una excentricitat de les teves. I només als bons amics els pots llençar la teva excentricitat amb tota la tranquil-litat del món.
Així doncs la meva resposta va ser: “els fets de la ciutadella per poc no coincideixen amb aquell 19 de juliol”. A l’article d’avui, 17 de juny, del Juliana a La Vanguardia, la tesi és quasi la mateixa, només que a ell li recordaven els Fets de Maig: també aleshores la Generalitat va perdre el control. I hi afegia el típic toc julianesc, tan vanguardià: a Madrid, el Rubalcaba ho ha fet millor i ha impedit un assalt al Congrés; aquí, la Generalitat ha fet el ridícul i tenim una foto infame del nostre president.
Hi ha però una diferència entre la posició Juliana i la meva. Està en el meu “per poc”. On en Juliana hi veu una vergonya insuperable, jo hi trobo la gran novetat dels Fets de la Ciutadella. Està en què l’ordre del President de la Generalitat a la Presidenta del Parlament es va complir: “Presidenta, l’important és que comencem a les 10 en punt”. El control es va començar a recuperar aleshores i amb ell, la nostra dignitat.
Per això, crec que ara el que cal, sobretot, és no posar-nos melodramàtics, no prendre’ns-ho per la banda emocional. Deixem els grans discursos. Parlem de tot el que hàgim de parlar, amb calma. Donem suport a la nostra manera de governar-nos amb el nostre treball de cada dia. Que la nostra policia detingui qui hagi de detenir, l’entregui a la justícia (que encara no és nostra) i que el jutgin. I que després apami bé aquesta nova amenaça, amb tot la feina d’informació que calgui.
En definitiva, comportem-nos com un país normal que, amb més o menys encert, comença a superar una crisi social important, amb els seus propis mitjans -per primer cop des que va perdre les seves institucions.
