Retornat de l’Alguer, un bon amic d’Euskal Herria m’envia aquesta foto que va fer a Buenos Aires. Els catalans som per tot arreu del món. Hem hagut d’emigrar per problemes polítics (les dictadures dels generals feixistes espanyols Primo de Rivera i Franco) per motius econòmics o per fugir d’anar a la guerra del Marroc en temps d’Alfons XIII.
Aquesta façana de la capital de l’Argentina ens haurà de fer pensar. De vegades els somnis esdevenen realitat. Hi haurà un dia, esperem que no sigui massa llunyà, que tindrem el nostre estat català. Tenim corruptes i xoriços, cap problema: també tenim presons on poder-los tancar. El problema de Catalunya no és la corrupció que, de fet, n’hi ha i molta, sinó la mala gestió espanyola de fa masses centúries sobre el nostra poble.
Els catalans tenim dret a decidir, com ho tenen, els sards, els bascos o els escocesos. Catalunya vol i ha de ser mestressa dels seus propis destins. Volem somiar en llibertat, volem poder gestionar els nostres impostos, volem el català llengua oficial, volem la independència nacional i ho volem ara. No podem perdre el tren una vegada més. Cal que CiU, ERC i la CUP facin un programa de pacte nacional per la llibertat i que s’hi ajuntin els catalanistes del PSC-PSOE que cada dia abandonen aquest partit espanyol (com després de les declaracions de l’ Iceta sobre el nazisme i Catalunya). Cal recuperar els sectors nacionals i democràtics de l’antic PSUC (ara ICV) que n’hi ha. Cal lluitar per somiar en la llibertat i algun dia el nostre somni esdevindrà realitat.
