Com va prometre quan es va conèixer que era molt provable que fos imputat, Oriol Pujol va apartar-se dels principals càrrecs del partit i el grup parlamentari, una vegada va ser formal la imputació pel cas ITV. El seu gest era coherent amb la seva voluntat, anunciada com dèiem feia dies, de no perjudicar al procés sobiranista endegat d’ençà de la manifestació de l’11 de Setembre, Pujol ha estat un dels principals impulsors d’aquest procés, de l’assumpció per part de CiU dels postulats sobiranistes i l’ambició cap a l’estat propi. Segurament, sense ell i persones com ell no seríem tant a prop de fer el nostre camí com a estat independent.
En la compareixença de premsa, el fins ahir Secretari General de CDC va dir que no pensava dir que era víctima d’un complot de la guerra bruta ni que s’embolcallaria en la senyera per a defensar-se. Altra vegada, les seves paraules l’honoren. Ara bé, el gest és des de tots els punts de vista insuficient si tenim en compte que Pujol Ferrusola no ha renunciat a l’escó que va obtenir a les darreres eleccions i que des de sectors de Convergència s’ha justificat en el fet que ser imputat atorga un dret de defensa en un procés judicial i que no pressuposa cap responsabilitat i que, per tant, dimitir ara mateix faria irreversible la reincorporació a la política una vegada es demostrés la seva innocència, alhora que s’engegaven campanyes de suport a través de les xarxes socials.
No crec en dimissions a mitges, ni en precaucions, ni en gestos que no comportin un compromís total i inequívoc. Tampoc, com va dir el mateix Oriol Pujol, no ens hem de justificar amb excuses del victimisme nacional ni embolcallar-nos amb la senyera. És evident que l’estat espanyol usa totes les armes de que disposa, incloses la intoxicació, la falsedat, el fons de rèptils i la guerra bruta –qui no ho faria si estès en risc la pròpia supervivència com a estat?, què ens pensàvem– però per això mateix no hi podem fer front amb els oficials ferits, com diu l’amic Vicenç Pedret. Per fer front a aquests envits i arribar a l’estat propi ens cal tota la força moral, tota la valentia i tota la determinació de que siguem capaços. Ahir, Oriol Pujol Ferrusola va desaprofitar una oportunitat d’or per estar a l’alçada de les circumstàncies i dimitir de tots els seus càrrecs per, realment, com ell mateix va dir, no perjudicar el procés i foragitar qualsevol ombra de sospita, suspicació i interès ocult. La seva dimissió es revestiria d’una honorabilitat inatacable si, aclarits tots els fets, es demostrés la seva innocència. El seu sacrifici polític seria recompensat immediatament amb tot allò que es proposés i seria una lliçó pel país i pels qui ens ataquen. Tornaria a la política, a la més absoluta primera línia si calgués, amb tots els honors i ben carregat de raó.
Per tant tots els que voleu donar suport a l’Oriol Pujol a través de les xarxes, tots els qui l’estimeu, tots els que el valoreu, tots els qui considereu realment que és innocent i que tot plegat es tracta d’una maniobra per torpedinar el sistema, feu-li cas, ajudeu-lo de veritat: no l’embolcalleu amb la bandera i aconselleu-li que plegui de tots els càrrecs, que no utilitzi mitges dimissions ni excuses sobre el significat o no de ser imputat, que tingui la valentia, l’honor i la cara alta per defensar-se millor lliure de qualsevol ombra i armar el país d’exemple i de virtut .
