M’he mantingut respectuosament silenciós perquè la meva proximitat i el meu suport incondicional a l’Oriol Junqueras m’obligava a ser extremadament prudent. Però ara no hi ha punt de retorn i podem enviar a rodar la millor oportunitat de ser independents que hem tingut tres segles. La mateixa prudència que em feia callar, em fa ara parlar.
La política ensenya a escollir sempre el mal menor. Hem estat molt a prop, a molts pocs vots, d’aconseguir que el full de ruta traçat per Junts pel Sí cap a la independència fos realitat. Molt i molt a prop. Però no hem estat capaços, malgrat els ingents esforços de moltíssima gent, de convèncer a la CUP que en Mas era el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat en aquesta fase de transició.
Ara que sabem que ja no és possible, tenim una disjuntiva: o canviar de candidat o deixar que es convoquin noves eleccions. Us estalvio tots els escenaris que vulgueu definir, però dos fets són inqüestionables. Primer, la candidatura Junts pel Sí (tant si anem junts com si anem per separat) no millorarà resultats. Segon, molt probablement Podemos ( amb la Colau previsiblement al davant ) s’endurà molts dels vots del canvi que havien il·lusionat a molts dels nostres electors. Per tant, la pitjor alternativa, segur, segur, segur, és tornar a convocar eleccions.
La segona alternativa, requereix una reunió d’urgència llarguíssima dels diputats de Junts pel Sí, i una redefinició dels rols de les grans figures dels partits que les conformen per fer possible un pla B, un candidat de màxim consens ( accepto que no ha de ser l’Oriol Junqueras, tot i sabent que per mi seria el millor). Es pot fer que hi hagi un govern sense polítics, amb un president com la Muriel Casals, en Romeva o qui sigui. Es pot redefinir el paper d’en Mas com a President del grup parlamentari i desenvolupar totes les propostes de ruptura amb la força del parlament. Es poden imaginar mil solucions. Els nostres diputats tenen cinc dies per fer-ho possible.
No podem tornar a votar. No s’entendrà, l’opció independentista quedarà tocada i prendrem mal. No apel·lo a cap sentiment de cap mena. Ara tenim 62 diputats que han de decidir si volen seguir o si volen descavalcar. Diputats, decidiu.
