Fa pocs dies voltava per Girona i vaig passar per davant de la nova seu de la Generalitat que s’ha construït a l’antic hospital de Santa Caterina. En veu alta, em vaig referir a la grandiloqüència del projecte. La persona que m’acompanyava, molt sàviament va dir-me: “Ja ho veus, es pensen que són importants i no són més que el govern de Múrcia”. No hi ha res a afegir a aquesta apreciació.
A tots ens agrada fantasiejar. Jo en sóc el primer. No els negaré que en certs moments m’arribo a pensar que som quelcom important en aquesta vida. No es pot evitar pensar-ho quan es passa per la barcelonina plaça de les Glòries i es divisa el Teatre Nacional de Catalunya o quan en un control t’atura un mosso d’esquadra amb la seva senyereta a la gorra. Els mitjans de comunicació hi contribueixen parlant constantment d’una política catalana que sembla que gestioni assumptes d’una transcendental importància.
Bona part de la responsabilitat d’aquesta aparença d’estructura de país l’han tingut els governs de Jordi Pujol. I s’ha de valorar des d’una doble vessant. És cert que aquest sentiment va servir per despertar el tremp de tot un país; per sortir tots al carrer amb la sensació d’estar construint. No podem obviar, però, que s’ha acabat convertint en una mena de narcòtic.
Pensant-nos que en el Parlament de Catalunya s’hi decideixen grans qüestions i que tenim unes estructures de país envejables potser serem molt feliços, però difícilment posarem remei als nostres problemes. Seguirem donant el nostre vot als partits tradicionals i escoltarem amb atenció grans verborrees i fantàstiques proclames que no volen dir absolutament res perquè enlloc existeix l’espai on portar-les a la pràctica.
És dur saber la veritat, i jo, amb el comentari del meu acompanyant em vaig trobar cara a cara amb la realitat: legalment no som més que una divisió administrativa espanyola. Ras i curt. Al malalt no li agrada el diagnòstic, però és bo que el conegui si vol arribar-hi a temps i es vol curar. Pot no fer-ne cas i seguir com si res passés, però acabarà morint.
