Benvolguda, o no,
Llegeixo al teu perfil de Twitter que ets periodista. Jo fa trenta anys que soc professor. No exposaré les raons per exercir una professió que adoro, però la veritat és que m’agrada ensenyar, m’encanta dipositar coneixements nous en les ments dels joves i, d’alguna manera, acompanyar-los en el seu creixement. Adoro que encara molts conservin capacitat per a la sorpresa i que tinguin curiositat pel món en el qual viuen. N’aprenc molt, d’ells i d’elles. Sé que sona demagògic però és cert. A més de ser professor, escric aquest humil blog. I escriure em permet saber el que penso, m’atorga uns minuts de reflexió i a més m’obliga a posar els pensaments en paraules. També tinc curiositat i la curiositat m’ha portat a adonar-me que la realitat és extremadament complexa i que, encara que la nostra mandra natural ens porti a negar-la i a simplificar-la per a no perdre’ns en certa angoixa existencial, no és bo reduir les coses a “ho entenc, genial; no ho entenc, és de pagerols”. És un tret que distingeix els supremacistas d’un altre tipus de persones, i els monolingües que es neguen a acceptar realitats bilingües tenen molt de supremacistes.
Has començat el teu tuit dient “no entenc”, la qual cosa és una interessant mostra d’humilitat. No obstant això, després has donat una solució que nega la complexitat que no vols entendre. Una llàstima. El mateix van pensar alguns coetanis de Copèrnic quan va exposar la seva teoria heliocèntrica. I fa la impressió que penseu el mateix dels que ens neguem a creure que Madrid sigui una espècie de centre intel·lectual del món que ha dotat d’omnisciència els seus habitants.
T’he dit que sóc professor i, com que has començat dient “no entenc”, crec que és bo que milloris el teu nivell periodístic entenent una realitat que no vius: la del bilingüisme. Aquestes són les raons per les quals en l’AVE Barcelona-Madrid els missatges de megafonia es realitzen en dues llengües:
- A Catalunya les dues llengües oficials, d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, són el català i el castellà. I si el mantra diu que cal respectar la Constitució i l’Estatut, fem-ho, no? (A banda de l’aranès i la llengua de signes catalana, és clar.)
- Molts viatgers de l’AVE Barcelona-Madrid tenen com a llengua inicial el català.
- Les llengües no només són un instrument de comunicació, no només són el codi que permet enviar un missatge. Les llengües també estan ancorades a la història, a la cultura, a la idiosincràsia i a la identitat de les persones que habiten en un territori.
- Perquè una llengua funcioni ha de tenir un ús públic; si no, es converteix en un codi secret que es parla en la intimitat. Això significa que les llengües, per poder continuar existint, necessiten visibilitat. S’hi han de publicar llibres, fer cinema, televisió, teatre o música, han de comptar amb presència en els rètols del paisatge urbà i han de tenir una utilitat social.
- Les llengües constitueixen un patrimoni cultural de primer ordre. Amb les llengües expliquem el món, l’articulem, l’intentem entendre. Somiem, recordem, escrivim, parlem emprant les llengües.
- Els viatgers catalanoparlants que viatgen a l’AVE Barcelona-Madrid han pagat un bitllet. I tenen dret al fet que la seva llengua, reconeguda legalment, tingui presència en la megafonia. D’aquesta manera, se’n normalitza l’ús públic i es protegeix un patrimoni cultural importantíssim. A més, es concedeix una importància fàctica a dues llengües i no es nega una realitat: que Catalunya és un espai bilingüe. Ja sé que en els esquemes mentals simples és més fàcil que habitin realitats simples. Però la supervivència de qualsevol societat no passa per convertir la realitat en simple, sinó a madurar intel·lectualment perquè la complexitat pugui estar present en esquemes mentals inclusius, no supremacistes i que apostin pel meravellós patrimoni cultural que atorga la diversitat.
T’ho he intentat explicar el millor que he pogut. Des de la humilitat i el respecte. Tant de bo algun dia sentis català a l’AVE i experimentis la curiositat necessària per esbrinar com es viu en el bilingüisme. No només en el cas català, sinó en tots els espais en els quals conviuen diverses llengües oficials. I tant de bo t’esperis a sentir la resposta quan comencis una frase amb un “no entenc”. Suposo que això és el que diferencia el periodisme de la propaganda i Twitter d’un aquelarre.
Per cert, això que no hi ha catalans que no entenen el castellà espero que ho mantingueu quan parleu de la censura del castellà en el sistema educatiu català. O una cosa o l’altra. Les dues coses alhora no són possibles.
