HOMILIA 2010-05-16 L’ASCENSIÓ
Avui, solemnitat de l’Ascensió del Senyor hem llegit el final de l’evangeli segons Sant Lluc. Per a Lluc, el relat de l’Ascensió és la culminació del viatge que Jesús inicià des de la Galilea, i la lliçó teològica que ens vol donar és que tot aquest viatge de Jesús a Jerusalem, tot aquest camí que feu Jesús, és un anar pujant amunt fins arribar al Pare. Recordem que al iniciar aquest viatge, l’evangelista diu textualment que “Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem”.
L’Ascensió de Jesús representa, doncs, la coronació de tot el misteri pasqual. I si bé la pujada de Jesús al Pare una vegada ressuscitat, ja va ser, pròpiament, la seva Ascensió, ell va voler que aquest esdeveniment no ocorregués només en la intimitat de la seva relació amb el seu Pare, sinó que també pogués ser contemplat pels seus deixebles i, d’aquesta manera, s’adonessin que aquell Jesús que havia estat condemnat injustament a mort, i restituït en la seva dignitat de Fill de Déu en el moment de ressuscitar, ara és exalçat a la glòria, per significar així la seva comunió íntima amb el Pare i l’Esperit.
Però Crist no s’allunya dels seus deixebles. Només enceta una altre forma de presència entre ells, i els converteix en testimonis seus. Ara bé, com que no és fàcil ser testimoni de Crist, els anuncia el poder que els hi vindrà de dalt: el do de l’Esperit. En el fragment que hem llegit dels Fets dels Apòstols l’autor, ens recorda aquestes paraules de Jesús Ressuscitat als deixebles: ”Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus…. fins el límits més llunyans de la terra”.
I així ho varen fer els apòstols. I nosaltres, els cristians del s XXI ¿quin testimoniatge podem donar i de què? Tots els cristians tenim la missió i el compromís de ser testimonis amb les nostres obres i les nostres paraules. Però, preguntem-nos-ho: ¿testimonis de què? ¿Hem vist i hem tocat físicament Jesús com el van veure i tocar els apòstols i alguns dels primers cristians? Certament que no. ¿Hem tingut experiències de fe? I si les hem tingut, ¿hem procurat aplicar-les a la nostra manera de viure?
L’evangeli, cada vegada que ens parla de Jesús Ressuscitat ens en parla com d’aquell que és viu. ¿Estem plenament convençuts d’aquesta veritat? Potser el gran perill dels cristians d’avui és que tinguem unes experiències de fe tan minses, tan poc impactants, que no sentim la necessitat de viure-les i de comunicar-les. En el fragment de la carta als Efessis que hem llegit, ens diu Sant Pau que “la força i la sobirania de Déu, ressuscità el Crist d’entre el morts i el feu seure a la seva dreta dalt del cel”. L’expressió “seure a la dreta del Pare” que repetim cada vegada que resem el Glòria i el Credo, vol indicar, simplement, la igual majestat entre el Fill i el Pare.
Contemplar Jesús endut cap al cel no ens ha d’alienar de les realitats de la nostra terra on tots hi tenim una responsabilitat. Nosaltres hem de fer que la família humana progressi integralment, no només pel que fa a l’esperit, sinó també pel que fa al cos. Les nostres devocions, els nostres somnis, mai han d’impedir o dificultar el compliment de les nostres obligacions, tant a nivell personal com a nivell familiar i social. Contemplar Jesús endut cap al cel, ens ha d’empenya a mirar cap endavant, cap el demà, cap el punt final de la història….. Ens ha d’urgir a treballar per anticipar entre nosaltres els valors del Regne: la fraternitat, la justícia, la pau, la distribució equitativa dels béns, l’ús equilibrat dels recursos naturals….
El cristianisme, és un camí de realització de la persona en plenitud: un camí de germanor entre tots i d’amistat amb Déu. Potser molts no se senten interpel·lats per la doctrina que prediquem. Però tothom se sent interpel·lat per l’amor fratern quan és sincer i compromès, quan un mateix esdevé objecte concret d’estimació. Només un amor semblant al de Jesucrist pot canviar els cors i no pas les armes, ni les amenaces, ni els mitjans de comunicació social. Estimar és el que millor prepara els camins per a l’anunci de l’Evangeli. Quan l’amor és veritable, genera amor com a resposta i només llavors es fa realitat el manament nou de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.
L’evangeli d’avui acaba dient que els apòstols i deixebles, després de rebre de Jesús la promesa de l’Esperit Sant, “plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem”. No ens vindria malament a nosaltres aquesta alegria. Demanem-la amb insistència a l’Esperit. Demanem-la amb fe. I si la nostra fe és feble, demanem-li que augmenti la nostra fe.
