Amics, amigues,
Fa uns anys vaig llegir un conte de Stefan Zweig que em va agradar molt i que he tornat a rellegir algunes vegades més. Es tracta de “Mendel el de los libros”. Ara sembla que està disponible en català perquè el llibre del que avui tractaré l’esmenta com “El llibreter Mendel”. Zweig el va escriure el 1929. Suposo que molts de vosaltres el deveu haver llegit. El cas és que la introducció de Llibreries, de Jordi Carrión, llibre que llegeixo aquest estiu, està escrita “a partir d’un vell conte de Stefan Zweig”. El llibre el vaig comprar pel títol, però quan vaig llegir la introducció em va animar a llençar-m’hi d’ulls i de cap.
Comencem bé, vaig pensar; i no m’equivocava. Jo acostumo a anar de dret a la pàgina de crèdits que sol figurar al darrere de la portadeta interior per consultar tot allò de la data d’edició, copyright, impremta, etc. Al no trobar-la a les primeres pàgines me’n vaig anar a la darrera on, de vegades, hi ha el peu d’impremta, data d’acabament del tiratge i, si és una edició especial, nombre d’exemplars impresos i, també de vegades, el número de l’exemplar que tens a les mans. En aquest cas, allí és on hi ha els crèdits. Primera edició, març de 2019. La © de copyright atribuït el 2013 a Jorge Carrión. Per la traducció ©Maria Llopis Freixas. Publicat per Navona Editorial. I us en dono l’ISBN, 978-84-17181-74-1, per si el voleu adquirir i facilitar-li la feina al vostre llibreter o llibretera. Val la pena, encara que no sigueu del ram; només cal ser una mica lletraferit i estar interessat per una de les catedrals del llibre que son les llibreries. “La llibertat és una llibreria” diu un rètol a l’entrada de L’Espolsada de les Franqueses, regentada per una de les millors llibreteres que he conegut, i n’he conegut moltes de llibreteres i llibreters, arreu del món.
El llibre està distribuït en catorze capítols atenent al criteri de l’autor, que ha tingut molt bon criteri. El primer, p. e., es titula “Sempre el viatge”. El darrer, a mode d’epíleg: “Les llibreries virtuals”. M’han agradat tots, però goso comentar el segon, que em va atraure especialment. “2. Atenes: l’inici possible”. Home! Atenes i llibres, sembla que pot ser interessant. L’autor, en Jordi Carrión, sembla que va estar a Atenes el mateix any que jo, el 2006. La descripció que fa de la situació i de la conjuntura m’encaixen. Però Carrión anava per feina i va trobar més llibreries que jo, tot i que arreu on vaig entro a totes les llibreries que puc. Una foto d’una llibreria d’Atenes és la que il·lustra aquesta notícia. Té la particularitat que està situada a l’altra banda de l’Àgora on va ser jutjat Sòcrates i possiblement executat. Pel mig hi ha les vies del metro.
El nostre autor, em permetré dir-li Jordi, comença aquest capítol així: “Atenes es pot caminar i llegir com un estrany soc de llibreries. L’estranyesa, per descomptat, és menys causada per la decadència de l’ambient i per la sensació palpable d’antiguitat que per l’idioma en què han estat escrits tant els noms dels locals com els indicadors de les prestatgeries. (…) La importància de l’antiga cultura grega, de la seva filosofia i de la seva literatura, no s’entén sense la seva ubicació a cavall de la Mediterrània i d’Àsia, entre els etruscos i el perses, davant del libis, els egipcis i els fenicis”.
Tot investigant, el Jordi ens diu: “Després de buscar molt a internet, guiant-me per la targeta d’un dels establiments que conservo des de l’estiu de 2006, a la fi trobo una al·lusió en anglès al lloc que estic buscant: Books Arcade. Galeria del Llibre o Passatge del Llibre, una successió de vint locals amb portes de ferro forjat on s’allotgen quaranta-cinc segells editorials, entre els quals hi ha Kedros i Edicions del Banc Nacional. Assegut en una de les moltes butaques dels passadissos, sota un del ventiladors que trituraven la calor a càmera lenta, vaig agafar uns quants apunts sobre la relació entre les llibreries i les biblioteques”. Al llarg d’aquest llibre de Carrión és molt interessant observar com qualifica i distingeix el paper respectiu de les llibreries i les biblioteques. Ho anem veient cada moment que toca el tema.
“La primera pedra de la Biblioteca Nacional va ser posada el 1888 i la inauguració es va fer el 1903. S’hi conserven uns 4.500 manuscrits en grec antic, còdexs cristians i importants documents sobre la Revolució Grega (…). Però qualsevol biblioteca és més que un edifici: és una col·lecció bibliogràfica.”
Ara em trobo amb unes consideracions que val la pena citar literalment: “L’ombra de la Biblioteca d’Alexandria és tan densa que ha eclipsat la resta de biblioteques anteriors, contemporànies i futures, i ha esborrat de la memòria col·lectiva les llibreries que la van nodrir. Perquè no va néixer del no-res: va ser el client principal dels comerciants de llibres de la Mediterrània oriental durant el segle III aC. La Biblioteca d’Alexandria, pel que sembla, es va inspirar en la biblioteca privada d’Aristòtil. La biblioteca no pot existir sense la llibreria, que està vinculada des dels orígens amb l’Editorial. El comerç de llibres ja s’havia desenvolupat abans del segle V aC. (…) Sembla que les primeres llibreries gregues i romanes van ser o bé llocs ambulants i barraques on es venien llibres o es llogaven (una mena de biblioteques ambulants) o bé locals annexos a les editorials”.
Jo sempre he considerat les biblioteques i les llibreries com catedrals del llibre. Les antigues com catedrals romàniques o gòtiques, les modernes com la Sagrada Família de Barcelona. En Jordi, el nostre autor, té els seu criteri per diferenciar les biblioteques de les llibreries: “El diàleg entre les col·leccions privades i les col·leccions públiques, entre la llibreria i la biblioteca, és, per tant, tan vell com la civilització; però la balança de la Història sempre s’inclina per la segona. La llibreria és lleugera; la biblioteca és feixuga. La lleugeresa del present continu es contraposa al pes de la tradició. Mentre la biblioteca acumula, atresora, com a màxim presta temporalment la mercaderia” (personalment no m’agrada gens aquest terme aplicat al llibre), “el llibreter adquireix per deslliurar-se del que ha adquirit, fa una compravenda, posa en circulació. (…) Si la Història assegura la continuïtat de la biblioteca, el futur amenaça constantment l’existència de la llibreria. (…) La llibreria és crisi perpètua, supeditada al conflicte entre la novetat i el fons, i justament per això se situa en el centre del debat sobre els cànons culturals”. I Jordi Carrión segueix parlant de llibreries i biblioteques, de les d’Atenes i altres llocs del món. Aquestes ratlles són un mal resum d’un capítol del llibre Llibreries.
Cada capítol que llegeixes et sembla el millor de tots, perquè tots valen molt la pena. No vull acabar sense esmentar quelcom del capítol següent: “3. Les llibreries més antigues del món”. Parla de la Livraria Bertran, al barri del Chiado de Lisboa que, segons resa un rètol de la mateixa llibreria, és la més antiga del món, del 1732. Jo, també n’estic convençut de que ho és. L’he visitat diverses vegades i, en una d’elles, hi vaig trobar una còpia pirata d’un llibre de la nostra editorial, Marcombo, per a qui no ho sàpiga. Vaig prendre nota de l’editor “pirata” i en arribar a casa li vaig escriure demanant-li explicacions; mai no m’ha contestat i jo ho vaig deixar córrer. Als qui no em coneixeu prou, us haig d’aclarir que soc editor i llibreter. No us estranyi, doncs, que se me’n vagi la mà quan parlo de llibres o, escric, com ara.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
(Durant aquestes vacances no deixeu de llegir. Us les desitjo ben felices.)
