A l’inici d’aquesta pandèmia hi havia gent que pensava que aquesta era l’oportunitat per canviar coses que no estaven bé a la nostra societat. Podíem dedicar temps a la parella, als fills i filles, al veïnat, a les amistats per videotelefonades, a ser més conscients de la petjada ecològica que deixem i a valorar als nostres sanitaris i sanitàries.
Estem arribant als darrers dies de l’estat d’alarma i queda clar que no hem canviat les coses i potser canvien per a pitjor. Tornem a la normalitat, bo, a la nova normalitat. Estic segura que Margaret Atwood usaria aquest terme en una altra novel·la d’una utopia totalitària.
I en aquesta nova normalitat hi ha dos bàndols. El de les persones que han passat la COVID 19 i el de les persones que no han passat la COVID 19.
El primer grup representa un tant per cent baix però ja està fent-se de notar. L’altre dia li van preguntar a Fernando Simón sobre el fet d’incloure als currículums per buscar feina l’anotació d’haver passat l’enfermetat o tindre anticossos. La cara de l’expert ho deia tot.
Les dades referents a la salut de les persones són sensibles i protegides per la llei.
Es vulneraria l’article 14 de la Constitució Espanyola que estableix que no pot haver-hi discriminació per una ‘condició social o personal’ a qualsevol persona sana i que siga vàlida per treballar podria ser exclosa per no tindre anticossos. Cosa que no aporta valor al treball i té en compte una circumstància personal o genètica.
De la mateixa manera no es pot incloure a una oferta de treball un aspecte de la vida personal que no té res a vore amb les tasques a realitzar ni amb el que es demana per al lloc de feina, per la qual cosa aquest requeriment seria totalment discriminatori.
Igual que si es fa la pregunta a l’entrevista de treball. Com en el cas de ‘està vosté embarassada?’, preguntar per si eres immune o si has passat la covid 19 és il·legal i denunciable. Està prohibit per l’Estatut de Treballadors, article 17, fer aquest tipus de preguntes perquè seria establir una causa de discriminació i fins i tot seria sancionable d’acord amb la llei d’infraccions i sancions de l’ordre social que preveu a l’article 16.1.c sancions econòmiques que van des dels 6000 a 187000 euros.
Ara, imaginem-nos un altre cas. Que siga la persona que vol el lloc de treball o una persona ja contractada la que facilite aquest document a l’empresa per pròpia voluntat. A part de pensar en la moralitat d’aquesta persona, aquestes dades que deixa en mans de l’empresa es converteixen en una bomba de rellotgeria.
Per què? Perquè segons la Llei de protecció de dades i el Reglament Europeu de protecció de dades, les dades relatives a la salut de les persones han de ser tractades amb la màxima diligència per què són sensibles i protegits. Són juntament amb l’orientació sexual i el pensament polític/religiós els més protegits. No es poden preguntar i sols es poden saber si la persona vol que es sàpien.
I en aquest cas, l’empresa es la que es queda amb unes dades que no sabrà com gestionar-les. Per poder eliminar-les de les seues bases de dades haurà de seguir els criteris de seguretat i confidencialitat de destrucció de la informació segons el Règim General de Protecció de Dades i s’ha de garantir que eixa supressió siga definitiva, que no es poden recuperar encara que l’empresa vullga.
En definitiva, el fet d’haver passat o no la COVID19 no hauria d’afectar al nostre vessant professional, ni per aconseguir un lloc de treball ni per perdre’l, però la humanitat sempre ens sorprén amb un nou gir argumental.
