Amics, amigues,
Estic molt, però molt empipat. Que ens facin mal des de les institucions de l’Estat espanyol ja hi estem acostumats i, com que no saben fer res més, ho considerem com una malaltia crònica que pateixen ells i rebem nosaltres. Però que ens facin mal els nostres partits independentistes (?) és una anormalitat que no acabo d’entendre i que em revolta encara més. No hi ha dret!
Els dos grans partits independentistes catalans, fan país o partidisme? No saben el mal que estan fent al sobiranisme. I, si ho saben, pitjor! De tontos, no ho són. Fins i tot a les presons arriben aquestes diferències. És com la pesta. Com ens podem vacunar contra aquesta epidèmia que està a punt de tirar per terra tot el que hem fet? El 9-N jo hi era. L’1-O, també. A tots els 11 de setembre, amb bastó i cadira plegable. A totes les manifestacions que he pogut anar. I, ara que es barallin els que jo hi confiava. I, tots sabeu que no soc l’únic. Som milions de catalans emprenyats!!! Penseu-vos-ho bé. Què bonic va ser allò de Junts pel Sí; va ser la vegada que he votat més a gust. No soc de cap partit, però soc de l’ANC i d’Òmnium. Son els únics que diuen les veritats, juntament amb la CUP –sí, la CUP: almenys son coherents amb la seva línia.
Tinc amics i afinitats tant amb ERC com amb el PDeCat. No penso perdre els amics, però si no es posen d’acord d’una vegada perdran el meu vot i, el pitjor, el de molts independentistes que els hem donat suport, cadascú des d’on pot, però comprometent la nostra militància amb l’independentisme, sortint al carrer, escrivint articles, missatges per les xarxes socials o enviant aquestes modestes cartes que tenen efecte multiplicador i arriben molt més lluny del que hom podria pensar.
Militants d’influència del PDeCat i ERC: feu quelcom més per la independència de Catalunya del que esteu fent. Tal com cal mantenir el govern de coalició, heu de mantenir la vostra unitat al Parlament de Catalunya. Esteu donant carnassa als botiflers i renegats, als qui els importa un borrall Catalunya, als qui la voldrien veure submisa a la monarquia borbònica i als feixistes. L’extrema dreta creix perillosament arreu del món, també a Espanya. Aquest fet, i el canvi climàtic, són la gran amenaça per al futur de tots i, sobretot, per als que necessiten assolir el mateix grau de dignitat humana que els que nos ens falta ni sostre ni plat a taula. Aquests són els valors de la República que es vol carregar l’Estat espanyol i, ara, els nostres polítics en qui havíem dipositat la nostra confiança.
No sé si es tracta més de partidismes o personalismes, però ens l’esguerrareu si no rectifiqueu a temps i el temps que us queda és molt escàs. Ah! I, no volem bunyols que es desfan al cap de quatre dies. Volem compromisos ferms i valents fins que tinguem implementada la República Catalana. Llavors serem un país normal, democràtic, plural i socialment just. Ara que plegui qui hagi de plegar sense donar-vos les culpes els uns als altres. Bona fe, generositat i patriotisme. Tenim presos i exiliats polítics, molta gent imputada o investigada per causes que la justícia filofranquista s’ha inventat. Ja no poso exemples perquè son ben coneguts de tots els qui s’interessen per la veritat.
Ens han assetjat, tractat d’ofegar-nos de totes maneres. Nosaltres hem comès errors, però sempre ho hem fet amb bona fe i pensant en un millor futur per a Catalunya i les futures generacions. Potser en algun moment hem pecat d’ingenus, però no hem anat contra ningú. La Constitución és un paper excusa que ja no ens creiem. Creiem en els Tractats Internacionals sobre els Drets Humans i dels Pobles que estan per damunt de la Constitució de qualsevol estat, com el Dret a l’Autodeterminació. No som un cas excepcional. Tenim la raó a favor nostre. No l’espatllem ara nosaltres mateixos.
Junts pel Sí i, si no, votarem la CUP. Per Catalunya passarem pel damunt d’ideologies que ja tindran el seu moment en una República Catalana Independent, democràtica i social.
Vostre,
Josep Maria Boixareu Vilaplana
