Ocell roig

Ocell Roig

Mary Oliver

Traducció de Corina Oproae

Godall Edicions, 2018 (3a edició de 2022)


Hi ha llibres que quan els obres fan estiu, et traslladen a prats florits, a boscos que dansen al ritme de les piuladisses dels ocells, a rierols que esquitxen aigua, a núvols que s’esfilagarsen i de cop s’apleguen en una tempesta que refresca i s’emporta totes les tensions.

 

Hi ha poemes que quan els llegeixes t’obren una porta que et duu directament a dins teu, i pots contemplar la pròpia capacitat d’embadalir-te, la tendresa que t’habita, la tristesa que t’acompanya. Hi ha poemes que converteixen en paraula un estat d’ànim i la pluralitat de sentiments que se’ns confabulen davant de qualsevol estímul.

 

Hi ha poetes que la seva grandesa és precisament la senzillesa, que no busquen el lluïment en la creació, en la forma, en la tangibilitat del poema, sinó que fan el camí contrari, observen, senten i comparteixen, i l’esforç rau en que les costures de la seva escriptura no es vegin, que el poema ens deixi olorar la flor, o contemplar el colibrí o el musell moll del gos, com si ho féssim nosaltres directament.

 

La Mary Oliver és d’aquest tipus de poetes, agafa una tarda d’estiu i ens l’ofrena, en els seus poemes ens hi podem llençar com dins d’un gorg d’aigua freda, i gaudir-ne entre l’esglai i la rialla. I sí, és cert, en l’Ocell Roig també hi ha hivern, també hi ha tristesa, també hi ha dol, i alhora, sempre, tota l’existència que ens abraça.

 

Una poesia plena d’espiritualitat, plena de consciència, contemplativa, i al mateix temps i sense entrar en contradiccions, quotidiana, planera, plena d’experiència i confiança. Un llibre que recomano perquè és d’aquells que m’ajuda a comprendre que la capacitat de meravellar-se és dins nostre, i que només ens cal mirar amb afecte allò que ens envolta.

 

Instruccions per viure una vida:

Para atenció.

Meravella’t.

Digues-ho.

 

Mary Oliver fou una poeta nord-americana, va morir l’any 2019 als 84 anys, llegida, estimada i premiada, fou molt prolífica, tot i que en català només podem fruir-la amb la traducció de Red bird i gràcies a la iniciativa de la pròpia traductora, Corina Oproae, de la que cal destacar-ne l’encert i la qualitat.