Amigues, amics,
“Hi ha més odi i agressivitat en l’escrit de la Fiscalia que en tot el procés” (Jordi Sànchez). Aquesta frase pot resumir millor la situació que el que vos pugui dir jo. Allò de la proba del cotó pel govern de Pedro Sánchez ha donat un resultat pèssim. Em direu que no podíem esperar-ne res més; sí, però valia la pena donar un mesos de gràcia a un “gobierno” que semblava educat i feia alguns gestos que als més ingenus, com jo, que els donaven confiança. Després del que hem sabut, creu i ratlla! A Pedro Sánchez, el seu “gobierno”, el PSOE, el PSC o Cs: 155 amb pell de xai. I, el 155 representa la repressió, l’odi, la venjança, l’Estat autoritari, centralista, centralitzador, antidemocràtic, corrupte i que, “por la unidad de España” és capaç de les pitjors atrocitats.
Amb això podria estar dit tot. Però, no! No callaré! Ha començat la putrefacció definitiva de l’Estat-Monarquia espanyol. Fins que a Espanya no hi hagi una República, com volia el PSOE de Pablo Iglesias, no hi podrem DIALOGAR amb majúscules, confiança i amb regles democràtiques i de Drets Humans pel mig.
La Fiscalia de l’Estat i l’advocacia de l’Estat (que no sé què hi pinta), a les ordres del govern socialista, han demostrat una mesquinesa i afany de venjança cap a Catalunya, la veritable Catalunya (sí, hem de començar a parlar així, encara que hi hagi catalans unionistes però badocs), com no es veia des de les dictadures de Primo de Rivera i Franco i, no cal anar més enrere. No detallaré totes les peticions de penes perquè ja les coneixeu, però permeteu-me de concentrar els meus laments en uns pocs dels nostres presos polítics i acusats per la Fiscalia i la màgica advocacia de l’Estat.
Van en primer lloc per Oriol Junqueras perquè és al que li tenen posat amb més mala sang el dit a l’ull. Potser sí que va ser el cap d’organització del Referèndum de l’1 d’octubre, però molts més de dos milions de catalans hi érem al darrere. Tots els represaliats són els nostre referent, els nostres herois, encara que a ells no els agradi la paraula, però passaran a la Història, perquè aquesta Història l’escriurem entre tots i se sabrà la veritat, no les mentides dels qui suporten la “unidad d’España” com quelcom sagrat. Cap estat és etern en un motlle fix i encara menys l’espanyol, que és plurinacional i que en el seu moment es va muntar una “España” artificial a cop de matrimoni i de canó. L’espoliació, certa, seria una altra història, però que va molt lligada al poder polític centralitzador, subliminar o per la força.
Hi ha molt bons i bones polítiques catalanes amb competència i amb capacitat de lideratge per seguir el procés cap a la independència i rellevar els que escapcin els botxins de la injustícia estatal. Que s’hi posin fulles! El camí seguirà i la República Catalana arribarà. I líders honestos, competents, convençuts, humanament bons i plens de dignitat com Oriol Junqueras seguiran liderant-nos amb un exemple que mai permetrà que ens fem enrere, tot al contrari.
I, com que Junqueras no és l’únic, vull recordar que Carme Forcadell ha estat la següent a estar assenyalada per demanar-li la segona pena més greu. I, des del “seu” maligne punt de vista, tenen raó. Forcadell va ser qui va encendre l’espurna cap a la independència i ha fet reaccionar molta gent que dubtava. Ha estat una gran presidenta del Parlament: “aquí es pot parlar de tot”, deia, com a Molt Honorable Presidenta del Parlament més antic d’Europa, quan la paraula “España” no s’havia ni inventat.
Com Forcadell, no voldria deixar-me’n cap. Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, el major Trapero i els seus subalterns. Europa coneix les seves trajectòries polítiques honestes, basades en el nacionalisme més solidari i la seva eficiència com a gestors; coses que els polítics maldestres espanyols no reconeixeran mai perquè els porten molt avantatge humà, polític i moral. I, en moltes altres coses que no cal dir.
Tenim l’avantatge que, amb bon criteri, es va exiliar oportunament una part del Govern de la Generalitat; fa una gran feina explicant el “cas català” amb la veritat. Si no, veieu com han reaccionat els tribunals belgues, alemanys, escocesos, amb més independència i tradició democràtica que les podrides institucions judicials espanyoles. Ara ha començat a reaccionar la premsa internacional fent-se creus de les escandaloses peticions de condemnes de la Fiscalia de l’Estat i aquella esperitada “Abogacíaa del Estado”
Si Europa conservés l’esperit d’aquells humanistes cristians com Erasme de Rotterdam o Michel de Montaigne, d’entrada hauria de pressionar l’Estat espanyol i la seva justícia perquè els presos i exiliats polítics poguessin passar les festes de Nadal a casa amb els seus fills, mullers, pares, germans, família i amics. Que no tinguin por, no tots són de la condició dels corruptes del PP; tornaran a la presó i a l’exili un cop comencin els judicis. No sé si l’Estat acompliria de la mateixa manera l’acord. Estem escarmentats.
Nosaltres ens hem de mobilitzar d’una manera més contundent que mai. Les organitzacions que hi tenen experiència sabran com fer-ho.
Jo proposo el que no he proposat mai en ma vida: UNA GRAN VAGA GENERAL A CATALUNYA i UNA GRAN MANIFESTACIÓ A ESTRASBURG. Potser allí ens faran més cas, fins que a Espanya hi hagi República. En qualsevol cas, nosaltres volem la REPÚBLICA CATALANA, AVIAT!!!
Només ens manca UNITAT !!!
Vostre,
Josep M. Boixareu
