Això diu el Cant de la Senyera de Joan Maragall, Himne de l’Orfeó Català:”Oh bandera catalana!,/ nostre cor t’és ben fidel:/ volaràs com au galana/ pel damunt del nostre anhel:/ per mirar-te sobirana/ alçarem els ulls al cel”.
Josep Maria de Sagarra va compondre el Cant del Poble, que la Generalitat republicana volia convertir en Himne Nacional de Catalunya i, entre d’altres coses, diu : “Joia que ha inflamat el cel,/ falç i ginesta./ Voli sobre el front l’estel/ de la senyera!/ Tenim les venes/ per estimar-la/ i en la tempesta del combat/ tenim els braços/ per defensar-la./ Ningú ens prendrà la llibertat!.”
Catalans, valencians, aragonesos, andorrans, illencs de les Balears i Pitiüses, la gent de l’Alguer, les comarques nord catalanes del Capcir, Conflent, Vallespir, Rosselló i Cerdanya septentrional i els la Franja de Ponent, compartim els quatre pals de sang de Guifré el Pilós. Però ara no som els únics segons Vilaweb. Els independentistes sicilians, encara extraparlamentaris, tornen a treure al carrer les banderes basades en les quatre barres. És una bandera que va dissenyar el Moviment Independentista Sicilià (MIS) en un primer període d’activitat, entre el 1943 i el 1947, i que va recuperar quan va renéixer, el 2004. El Regne de Sicília va formar part dels territoris de la Corona d’Aragó entre el 1282 i el 1714. Per aquesta raó el MIS, que va néixer com a reacció a l’ocupació aliada de l’illa el 1943, va adoptar les quatre barres a l’hora de dissenyar la bandera independentista.
Nosaltres, que no som exclusivistes en l’ús de la nostra senyera, ens hem d’alegrar de que els germans sicilians tornin a treure la senyera, com quan l’amic Carlo Sechi essent el batlle-síndic de l’Alguer va fer reposar les quatre barres a l’escut de la ciutat catalanoparlant de Sardenya en el lloc on hi havia hagut la creu dels Savoia.
Les nostres barres voleiaran més molt aviat, quan les forces parlamentàries i independentistes catalanes es posin d’acord per aconseguir la república catalana.
