Per José Manuel Bueno
Fa una setmana que l’àngel caigut, el Sr. Pedro Sánchez, destronat del regne del cel del Congrés dels diputats, per arcàngels i serafins dels seus mateixos núvols, ha tornat per la porta de sant Pere al Congrés i s’ha convertit en el David de Miquel Àngel venerat i honorat per molts i moltes.
Hi ha entrat com a triomfador, com si hagués entrat a Jerusalem, rebut entre palmes i abraçades un victoriós i supervivent Sánchez, que ni ell mateix es pensava que es convertiria en el president del No a Rajoy. Tothom l’esperava: els bascos, els catalans, els andalusos, els urbanites de Podemos, fins i tot, els barons del PSOE, i un Iceta, que ja es veu com l’ambaixador de la santa seu socialista a terres inhòspites catalanes.
Però, és clar, com si es tractés d’un Cèsar August, va seduir els diputats dient-los el que volien sentir. Als bascos, diners; als podemites, ajuts socials; al PSOE, poder; als canaris, estima. I als catalans? Que els va donar als catalans? En principi, diàleg, diàleg i més diàleg. Ja veurem com es tradueix aquest diàleg, però jo crec que serà un “als catalans ni aigua”.
I n’hi ha prou amb un exemple. La seva reacció vers Catalunya no s’ha fet esperar ni un minut. Borrell com a ministre d’Exteriors deu ser per explicar per Europa que cal desinfectar Catalunya. El que potser no sap el ministre de ciutadans –ai, perdó, del PSOE– és que les justícies alemanya, belga i britànica no veuen ni rebel·lió, ni sedició ni malversació. Potser s’ha equivocat de desinfecció, i haurà de baixar a desinfectar les clavegueres de l’Estat i la Gürtel.
El segon moment de l’operació diàleg del president ha estat el nomenament de la ministra Calvo, que va ser tan aplicada i correcta en l’acord del 155, i ho va fer tant bé, que ara serà la vicepresidenta, per si s’ha de dialogar amb el MHP Torra de com tornar a aplicar el 155: anirem més ràpids, pura eficiència i eficàcia.
El tercer moment de l’operació diàleg ha estat, sens dubte, l’ascensió del periodista antiesport, antiindependentista i antiprovincià a ministre de Cultura. A partir d’ara suposo que les polítiques culturals seran pensades des de Madrid. Per a Madrid, Catalunya és perifèria. Pobra Vall d’Aran! Perquè per al ministre serà suburbis.
Un dels altres moments estel·lars el jutge Grande Marlaska com a ministre d’Interior, un gest molt important per a Catalunya. El jutge, proposat pel PP com a vocal al Poder Judicial, si va ser capaç de segrestar la publicació de la revista ‘El Jueves’ per salvar la monarquia, parlar de República efectiva no solament serà un delicte dels més greus per a ell, sinó un sacrilegi diví.
Operació diàleg en marxa, carta de Pedro Sánchez al seu Govern, on diu que han de fer del consens un mecanisme essencial de funcionament per treballar amb urgència, prudència i exemplaritat. Però jo pensava que el diàleg era amb Catalunya, no entre els membres del seu govern. Deu ser que, en configurar un govern de Hollywood, ja se sap que en el món de la imatge i “artisteo” les picabaralles són constants.
I la Operació diàleg continua. Batet, ministra d’Administracions Públiques, que ha de ser una de les persones més participatives en operació diàleg, per bé que establerta a Madrid des de fa molt de temps, potser ja no se’n recorda de les singularitats del poble català, i potser li passa com a l’Arrimadas, així que caldrà explicar-li el significat del llaç groc, per allò del diàleg.
Però crec que tampoc ens hem de preocupar per l’encàrrec de la Batet vers Catalunya, ja que el propi Sánchez va deixar clar que serà ell qui parlarà amb Catalunya, o serà el propi Iceta, ja l’hem vist passejant-se pel Palau amb el president Torra. Quin embolic: jo, tu, l’altre, el de Madrid, ara també el d’aquí… Allò que sempre fa el PSC: marejar la perdiu per no fer res ni dir res.
Compte, president Torra, que veig venir que l’Operació Diàleg serà llarga, com l’operació de reforma federal de la constitució espanyola, que González va proposar als 80, i després de quasi 40 anys continua. Continua en via morta, vull dir.
Volem diàleg, sí, però de veritat, sincer, per complir el mandat del poble català, i sobretot, per fer República des del consens, la suma i la dignitat. Volem diàleg, sí, perquè els nostres presos polítics i exiliats puguin tornar a casa i participin en aquesta operació diàleg per construir un país més just, igualitari i, sobretot, republicà.
Operació diàleg en marxa, però potser hem de prescindir de Calvo i Borrell i tants altres, i fer un diàleg directe entre vostè, Sr. Sánchez, i nosaltres: el poble català, un sol poble.
—
J. Manuel Bueno (Sant Celoni, 1976) és jurista, llicenciat en Dret i Geografia per la UAB, especialista en dret administratiu i seguretat pública. Postgraduat en lideratge polític i polítiques socials, i medi ambient. Curs de doctorat en seguretat pública. Ha estat professor de dret de la UAB. Ha estat regidor durant anys a Sant Celoni pel PSC. Treballa al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D’esquerra republicana i membre d’Avancem. Vicepresident de Súmate. Pluralisme i diversitat, és suma de la dignitat.
