L’altre dia per Twitter, en un tuit on destacava l’orgull que era fer feina i l’orgull que era ser d’Esquerra, em preguntaven per què estava orgullós de ser d’ERC.
La meva resposta va ser molt fàcil. Sense haver-hi de pensar gaire (no calia) i sobretot una resposta sortida del cor. “Per la gent que tinc al costat, cada dia, plogui, faci fred o tinguem la repressió al cap; sempre, i quan dic sempre és sempre, hi és, sempre hi és, sempre hi som.
La realitat d’un partit polític a vegades és irreal al pensament d’un sector, un grup o només una persona.
Com a periodista, sé més que ningú que a vegades, per les circumstàncies que sigui, tota notícia que surt als mitjans no sempre és la realitat suprema de la situació. A vegades, la realitat és la que hi ha darrere el teló, on hi ha els milers de persones que són la vida i el dia a dia dels partits polítics.
Aquesta gent, simples militants de base, fem reunions cada setmana, paradetes informatives, bustiades, actes o, com aquests dies, intentem confeccionar un programa electoral de garanties per als veïns i veïnes, entitats, clubs i associacions.
Alguns també som cada setmana als consells de barri, audiències públiques, plenaris de districte o directament en reunions informals amb tota mena de persones que d’una manera o altra agraeixen que t’interessis pel seu dia a dia.
Venim de dues campanyes en plena repressió de l’estat (1-O i 21-D), on ni tan sols sortir a fer una parada un diumenge de ple hivern era segur, ni t’assegurava absolutament res. Però nosaltres hi varem ser.
Tampoc era segur anar a votar l’1-O, però nosaltres hi varem ser. Tampoc era segur anar a segons quins llocs amb el nivell de tensió que hi havia, i també hi érem.
I sí, avui també hi som. Seguim al carrer, primer per reclamar les llibertats de les nostres preses i presos, pel retorn de les represaliades exiliades, per tothom que estar patint cada dia la mala llet d’un estat dictatorial.
Seguim al carrer per poder tenir el que fa 87 anys que demanem, un estat independent, lliure i republicà. Un estat on hi tingui cabuda tothom, també la gent que no pensa com nosaltres. Un estat feminista, social, democràtic i de pau.
També hi som per preparar unes municipals dures, on cada ciutat i cada poble necessita lluitar pels seus interessos. També hi serem per unes europees marcades per tenir exdiputats del parlament europeu a la presó o l’exili. Això no pot quedar com si res. Per això seguim. Seguim cada dia fent la feina que ens toca fer, que volem fer i que ningú ens obliga a fer.
Per tant, sí, estic molt orgullós de ser d’ERC. Per tot això, però sobretot per les persones que com jo, cada dia, segueixen al peu del canó. Malgrat la repressió, els insults i el menyspreu de qui sigui. Perquè les bases, encara que alguns no ho creguin, són el motor diari dels partits polítics.
