Sóc amic de l’Oriol. Ho heu de saber per entendre el què diré. Perquè estic emprenyat. Molt emprenyat. Ens coneixem del GEN i de la a la FNEC però ens vàrem fer amics a l’IESE (promoció del 91). Segur que els de l’audiència tenen gravades converses íntimes on diem coses difícils de reproduir en públic. Com ho fan els amics que es coneixen de fa molts anys. (Aprofito per demanar als “anacletos” que es dediquen a escoltar converses privades, que no es perdin alguna de les xerrades que faig amb un bon amic exmilitant com jo : us ben asseguro que ens hauran d’imputar en més d’un delicte d’intent d’emprar la solució albanokosovar a un polític conegut i altament valorat…).Qui tingui l’absoluta certesa que les seves pròpies converses telefòniques des del 2006 poden ser publicades sense miraments, que tiri la primera pedra. Ho dic amb ràbia continguda.
Escric això amb el convenciment que la guerra bruta no ha fet més que començar. Seguirem veient imputacions, assetjament fiscal ( moltes vegades callat per evitar publicitat i passar desapercebut), assetjament periodístic, assetjament moral, assetjament econòmic.
L’Oriol deixa les funcions , amb el convenciment que hi haurà desimputació. El conec prou per saber que ho fa amb un desgast físic i personal immens. Saber que t’estan acusant de voler enriquir-te personalment amb diners públics quan no és veritat fa mal. Fa molt mal. Hi poso la mà al foc. El més fàcil fora plegar, per salut mental, per necessitat biològica… però vol continuar!
L’Oriol ha estat de sempre un dels més decidits impulsors d’ un sector de CDC que vol la llibertat de Catalunya. Impulsiu, “carinyós”, enganyosament ingenu, cabut, a vegades tocant masses tecles, s’ha bregat en tots els esglaons polítics tant de govern com de partit. L’Oriol sap que si plega, el sobiranisme convergent perd una de les seves grans esperances, i a l’hora queda tocat. Sap que si ell marxa, les tesis més pactistes de CDC , sumades al “duranisme” confederalista, deixaran en minoria dins de CDC els qui volen anar fins al final amb la consulta i el dret a decidir. Sap, però que juga en equip i que si cal “xuparà banqueta”, però deixant clar que quan tot s’acabi, vol tornar al camp. Catalunya necessita a CDC per la seva llibertat. I CDC necessita l’Oriol.
De tota aquesta crisi, l’Oriol , o en sortirà reforçat o deixarà la política per sempre. De tot aquest camí que bona part del poble català ha emprès, tots tenim prou clar que , o guanyem , o perdem per sempre ( al menys perdem per unes generacions). Però hem anat ja massa lluny per fer-nos enrere.
L’Oriol és l’oficial ferit pels trets de l’enemic (sortosament estic parlant retòricament). El cuidarem, li farem costat, i seguirem lluitant. El què no entenen els espanyols, no ho han entès mai, és que si ens porten al límit sempre actuem igual. Per cada oficial caigut tenim deu soldats a punt. I si no és aquesta generació , serà la dels nostres fills o la dels fills dels nostres fills. Som catalans. Oriol: no retreat, no surrender.
